Coincidint aquesta setmana amb el 20è aniversari de la copa d'Europa del 7UP Joventut a Tel Aviv contra l'Olympiacòs he reflexionat sobre Xavi Pascual. Fa vint anys la Penya va ser el primer equip català de la història a enlairar el màxim guardó europeu. El Barça no l'havia aconseguit mai. Mai. És cert que mites com Aíto van estar molt aprop de fer-ho diverses vegades, però la història diu que no ho va fer. Diumenge a Istanbul el Barça es va classificar per a la final four per cinquè cop en els últims sis anys. Confirmat: Pascual ha malacostumat la parròquia blaugrana. No es valora prou. No parlo de la seva fitxa, que se l'ha guanyada, sinó dels resultats. Amb el que costa ser entre els quatre millors d'Europa i cada any no falta a la cita. El tècnic de Gavà, amb només 41 anys, té una trajectòria immaculada perquè no només arriba a finals a quatre com el mític Aíto, sinó que ja l'ha guanyada. Relacionant-ho amb la Penya d'Obradovic del 1994, aquell Joventut va ser criticat perquè feia un joc lent i avorrit, per haver canviat el dinamisme que tenia la Penya un any abans amb Lolo Sainz. Però si preguntem a qualsevol aficionat verd-i-negre si va valer la pena avorrir-se una mica per guanyar el títol diria que cap diria que no. Xavi Pascual ha estat criticat moltes vegades perquè el seu joc és defensiu, perquè és poc vistós, perquè és avorrit... Fins i tot perquè tenen un pressupost molt alt i 14 jugadors que l'obliguen a fer convocatòries. No és el mateix que passa en el CSKA, Olympiacòs, Panathinaikòs, Madrid, Maccabi...? S'ha de valorar més la feina que està fent Pascual al capdavant d'un club gens fàcil com el Barça. El què està fent és al·lucinant. La pregunta: quants tècnics han fet el que ha fet Pascual? I si n'hi ha, quants són tan joves? Que quedi clar que és una opinió basada en els resultats i deixant de banda que és una persona que és del meu grat.