Un conill dins del barret
Un mag no revela mai els seus secrets. És una veritat tan lògica com ancestral. Tan egoista com gremial. Mai no trobaràs un il·lusionista disposat a esbombar la mística que rodeja el seu món. Aquesta litúrgia, en canvi, ha quedat esmicolada al món de l'handbol, on dos grups de mags il·luminen el vell continent. La tradició i potència del Barca, d'una banda, i l'espectacle de llum i color del París Saint-Germain, de l'altra.
Fa uns dies, xerrant amb un grup de jugadors del PSG, parlàvem dels escenaris més potents d'Europa, de la lliga de campions. Apareixia la pista del Veszprém hongarès o la del Vardar de Skopje, a Macedònia. Escenaris intimidadors, on el públic està molt a sobre dels jugadors. Pancartes, mosaics i fum. El respecte reverencial dels alemanys, tot i la grandesa, a tots els nivells, dels seus pavellons, els situava clarament darrere. Un dels jugadors va posar el nom del Palau sobre la taula. I em va sorprendre. Al cap i a la fi, l'ambient del Blaugrana té molt poc a veure amb els casos ja esmentats. A més, en la visita dels francesos enguany a Barcelona, tot i la gran entrada que hi va haver, tampoc es va registrar un ple absolut, ni es tractava d'un partit amb aroma de final. “Enlloc com allà sents el públic tan a sobre. Té un so especial. És impressionant”, em van dir.Tots hi van estar d'acord. La màgia del Palau, vaig pensar. I em va començar a voltar pel cap aquesta idea dels mags revelant un secret. No com un sacrilegi, no trepitjant la història, sinó com a senyal de respecte i admiració.
Dissabte el Barça necessitarà tota aquesta mística, tota aquesta màgia feta amb els ànims dels seus aficionats, per superar els set gols de desavantatge amb el Rhein-Neckar Löwen i aconseguir ser a la final four de Colònia. El gran objectiu de la temporada té la darrera aturada al Blaugrana. No sé si és molt difícil o gairebé impossible, però el que queda clar és que l'exemple del PSG obliga a creure-hi. La màgia del Palau. Si l'equip de Xavi Pascual ho aconsegueix, sempre podrem dir que estàvem avisats. Que uns dies abans uns mags ja van explicar com treure un conill de dins del barret.