Amb el Jan…, a mata-degolla
que no guanyem res. És la manera tan lamentable de perdre
A can Barça fa dies que es cova una tempesta. Alguns l'han volgut ignorar. Els bufanúvols ens segueixen dient que sobretot no oblidem l'incondicional homenatge a aquest planter de jugadors que ens ho ha donat tot. I els que van entronitzar l'actual junta, els de sempre, els del gran aparell mediàtic de l'establishment segueixen volent fer-nos passar amb raons i ens demanen calma, que no passa res, que tota la desgraciada gestió esportiva i social no existeix. O si més no, hem de fer com si no existís. A tot estirar, carregant els neulers sobre el Tata –s'ha de ser covard– i tenint el boc expiatori ens prometen canvis amb serenor per a la temporada que ve. Ens imaginem què hauria passat si tot l'afer Neymar l'hagués protagonitzat Jan Laporta? L'haurien afusellat ja fa molts dies. Els mateixos que ara demanen paciència i compassió, o que apel·len a les gestes passades (per cert, en essència les del període Laporta), estarien disparant canonades. I pobre de qui es trobés al bell mig o contemporitzant; com els croats en terra càtar, poc distingirien, els bons homes dels heretges.
Socialment i econòmicament tenim un problema de nassos. I esportivament ens han escombrat. Ja no és que no guanyem res. És la manera tan lamentable de perdre. No vam voler prendre nota de la pallissa que ens va clavar el Bayern en la Champions. I ara els que ens han retratat són el Granada i el Valladolid. I no és veritat que no hi hagi alternativa. N'hi ha. Com si no existissin Benedito i Laporta! El primer, encara per descobrir com a gestor i manaire, sens dubte hi és i amb la legitimitat d'haver quedat en segon lloc en les darreres eleccions. Fent equip, construint una alternativa. Del segon ho sabem tot, per a bé i per a mal. Pitjors coses ja no se'n podran escriure, però hi ha una dada inqüestionable: cap president va canviar tant el Barça i cap va tenir tants èxits. I tant que hi ha alternatives! N'hi ha com a mínim dues. Però cap de les dues representa l'antic règim. I això, als de sempre, més que neguitejar-los els treu de polleguera, els aterreix.