Hauran de passar uns quants anys. Cinc, sis, deu o potser més perquè valorem de manera correcta tot el que ha donat al barcelonisme el grup de jugadors que van iniciar el 2008, amb Pep Guardiola i Tito Vilanova a la banqueta, l'aventura més important de la història del club, una aventura que arriba a la seva fi, possiblement, ja sense Guardiola ni Tito, sense cap títol important en el seu sisè any.

Serà amb el temps, amb la distància, quan tot el que ha fet aquest grup prendrà la dimensió correcta. Perquè s'haurà de valorar no només els títols que han guanyat, quinze abans d'aquesta temporada, sinó també com els han guanyat, amb un joc admirat a tot el món i que ha convertit el Barça en un referent. I sobretot, totes les circumstàncies a què s'ha hagut d'enfrontar i que ha hagut de superar el grup, especialment les greus malalties d'un company i un entrenador. Perquè, evidentment, el futbol és un esport físic, tècnic i tàctic, però també és molt important l'aspecte psicològic. I aquest grup ha hagut de jugar moltes vegades partits en unes condicions que no eren les millors. I tot i així, han competit, com els van ensenyar Guardiola i Tito, i han guanyat.

Ho van tornar a demostrar diumenge a Vila-real. Era molt difícil per als jugadors disputar el partit després de la mort de qui havia estat el seu líder només feia uns mesos, de qui havia estat més que un entrenador per a molts d'ells durant cinc anys, de qui havia estat un professor per a uns quants en els seus anys de formació, un conseller, un amic.

Era molt difícil jugar després de viure un emocionant minut de silenci en el que uns quants no van poder aguantar les llàgrimes. Era fàcil que després d'encaixar dos gols, l'equip es desconnectés i donés el partit i la lliga per perduda. Però no ho va fer en una mostra més del caràcter guanyador d'aquest grup. Del caràcter que van aprendre de Guardiola i Vilanova. No es van voler rendir, com no ho va voler fer Tito des que se li va diagnosticar la malaltia, ja que va lluitar per superar-la fins a l'últim moment. Van seguir l'exemple de qui va ser el seu líder. Van persistir fins a l'últim moment. I el destí, perquè van necessitar la sort i també el destí per fer-ho possible, els va recompensar amb una remuntada que segurament no els servirà per acabar guanyant la lliga, però que sí que els va servir per retre homenatge a Tito Vilanova.

Els últims dies han estat intensos i tristos per a tot el barcelonisme, però segur que d'aquí a pocs dies tots tornarem a parlar de revolucions, d'altes i de baixes. És clar que la plantilla necessita una bona sacsejada per continuar guanyant. Tocarà acomiadar alguns dels que han estat els grans protagonistes en aquests últims sis anys. I quan toqui fer-ho, que tothom recordi tot el que han guanyat, com ho han guanyat i el que han hagut de passar.