Crec que el bar­ce­lo­nisme té una opor­tu­ni­tat única de demos­trar una madu­resa abso­luta com a club. És molt pro­ba­ble que la tem­po­rada acabi amb una super­copa d'Espa­nya com a únic guardó. Pobre balanç per a uns juga­dors com els que tenim, però també és cert que així és com va aca­bar el Madrid la tem­po­rada pas­sada. La victòria per un glo­bal de 5 a 0 del Madrid al Bayern del mes­tre Pep Guar­di­ola demos­tra que aquest equip nos­tre no ho ha fet tan mala­ment. El Barça ha gua­nyat dos cops els blancs aquesta cam­pa­nya i ha per­dut una final per un gol i envi­ant una pilota al pal en l'últim minut. La solució no és des­tros­sar l'equip i por­tar deu cracs nous. S'ha de fit­xar amb seny i con­fiar en els juga­dors del plan­ter. Fer evo­lu­ci­o­nar l'estil és una cosa rao­na­ble, però no cre­mant tot allò que ens ha fet grans. El Barça juve­nil ha gua­nyat la Cham­pi­ons de la seva cate­go­ria i el Barça B està fent un exer­cici enve­ja­ble. Tin­guem paciència amb Masip, Rafinha, Deu­lo­feu, Denis Suárez, Adama, Don­gou, Gri­maldo, Lee... Ells poden ser el futur i només acon­se­gui­ran arri­bar-hi si no els bar­rem el pas amb fit­xat­ges galàctics. No passa res si durant uns anys no gua­nyem la Cham­pi­ons. Jo no vull ser el City o el PSG. Tam­poc vull ser el Madrid. M'agrada iden­ti­fi­car-me amb el joc dels meus i estar orgullós d'una pro­posta. Per això entenc en Pep. Ell, com nosal­tres, no pot enten­dre el fut­bol d'una altra manera. Jugar així porta ris­cos i de vega­des es perd, però s'ha d'inflar pit i estar a favor de qui intenta donar espec­ta­cle i diver­tir la gent. M'agrada l'opció de Luis Enri­que. Coneix el vai­xell per dins i por­tarà Rafinha de bra­cet. Laporte, Reus i un pri­mer por­ter sí que poden ser bons reforços. La resta han de sor­tir de casa i tenir paciència. La gene­ració que ve al dar­rere és molt bona i vol jugar amb el segell Barça.