En un món en què mors i et res­sus­ci­ten en 180 minuts, pot­ser és molt dema­nar que pre­do­mini l'anàlisi freda l'hora d'afron­tar els pro­ble­mes i les deci­si­ons relle­vants, però és el mínim exi­gi­ble als diri­gents de clubs de la mag­ni­tud del Barça, espe­ci­al­ment quan s'han de pren­dre deci­si­ons que afec­ten el patri­moni més impor­tant del club, els fut­bo­lis­tes. Però és que, a més, és el com­promís que van adqui­rir davant les dese­nes de milers de socis que els van votar en les dar­re­res elec­ci­ons. Els ano­me­nats tri­bu­ne­ros es poden per­me­tre el luxe de jugar a cro­mos i fer el seu àlbum somiat a 40 o més mili­ons la peça. Com qual­se­vol altre soci. Només fal­ta­ria. Els seus errors no els paga ningú. Però amb els direc­tius no passa el mateix. Els seus errors els paga l'equip, els paguen els socis i els paga el club. Això, que és una obvi­e­tat des dels temps de l'infaust Joan Gas­part, va dei­xar de ser-ho el dia que San­dro Rosell va ater­rar al club, i entre els seus suc­ces­sors sem­bla que n'hi ha que volen seguir el seu exem­ple. Es veuen més lles­tos i capa­ci­tats que l'amic Joan, per triar, reme­nar i fit­xar, però no poden estar més equi­vo­cats. Si el Barça és avui un club de pri­mera línia és jus­ta­ment perquè encar­rega les fei­nes impor­tants a la gent que en sap més que els altres, als pro­fes­si­o­nals, tant se val si par­lem de números, de lleis, de màrque­ting, de comu­ni­cació o de fut­bol. Amb lliga o sense lliga, el Barça està en un moment espe­ci­al­ment deli­cat i trans­cen­dent. S'ha de reno­var a fons per ini­ciar una nova etapa. Si encerta, la tran­sició serà curta i els fruits arri­ba­ran aviat. Si s'equi­voca, hi haurà con­seqüències espor­ti­ves, econòmiques i soci­als. La junta direc­tiva hi és per vali­dar el diagnòstic dels tècnics, defi­nir els límits de l'ope­ració i con­tro­lar-ne l'exe­cució. Per defi­nir les neces­si­tats de l'equip, la idoneïtat fut­bolística i la relació qua­li­tat-preu els com­pe­tents són el direc­tor tècnic que ells van nome­nar i l'entre­na­dor que con­trac­tin. Si Bar­to­meu és capaç d'impo­sar aquest cri­teri tindrà més números per encer­tar.