Em va fer gràcia diumenge passat que els comentaristes de la final de copa d'handbol s'escarrassessin a intentar donar alguna possibilitat al Granollers. I no em sembla pas malament, però la diferència entre els dos equips era tan gran que es veia d'una hora lluny que quan els del Barcelona volguessin el resultat s'eixamplaria a cor què vols. Com així va ser. Els millors jugadors del món i una banqueta ben farcida faciliten que a mesura que avança el partit el cansament obligui el contrari a afluixar. Pressupost. En futbol de vegades també passa, però es un esport més propici a les sorpreses i a donar més oportunitats als febles. Mirin, si no, aquest final de lliga. Els equips que estan amb l'aigua al coll són els que donaran emoció als dos darrers partits i els que poden acabar decidint un títol. Així les coses, crec que els responsables d'això del futbol haurien de donar un plus dels drets de televisió a aquests clubs de la classe baixa! I sobretot, un premi a l'Espanyol. Cap altre equip ha posat tanta energia a mantenir aquesta emoció fins al final! I sembla ben bé que estiguin disposats a demostrar que l'impossible també es pot arribar a aconseguir. Fa sis jornades que res de res i només faltaria (seria la més bona) que acabessin decidint qui es queda amb la lliga al Bernabéu. Ep, i encara una altra cosa. Tothom sap que cada any en aquest punt de la temporada es parla de primes a tercers. D'aquelles primes que mai ningú dóna ni rep, però que, com amb les meigas gallegues, “haberlas haylas”.

Sigui casualitat o no, aquestes dies l'Espanyol ha hagut de desmentir, millor seria dir matissar, que deu quantitats considerables de sou i fitxa a alguns jugadors i que per això el rendiment és el que és. D'entrada, a l'esportista mai li agrada perdre, però sí que passa que de vegades mentre juga el seu cap barrina cap a un altra banda. Pressupostos. Caldrà molta plataforma de futur per adreçar el rumb!