El món de l'esport està entossudit a esborrar les seves pròpies petjades. La voracitat dels atletes, la pressa dels mitjans a establir nous mites i les ganes dels aficionats de tenir nous reptes fan que, per mirar enrere, abans t'hagis hagut d'aturar. Un nom, però, sobresurt enmig d'aquesta voracitat. És el de Roger Bannister. Un estudiant de medecina a Oxford que el 6 de maig del 1954 va tombar alguna cosa més que una marca esportiva. Va baixar dels quatre minuts en la milla, els 1609.36 metres, però sobretot va trencar les convencions socials de l'època, que negaven que es pogués assolir. Bannister, a la seva manera, va alliberar l'home traient-li els límits.

La Segona Guerra Mundial i les seves seqüeles van deixar les gestes esportives en segon terme. Però els països que s'havien mantingut neutrals durant el conflicte ho van aprofitar per rellançar les seves virtuts a través de l'esport. Sense anar més lluny, Suècia va esdevenir una potència esportiva de primer nivell en l'oval de l'atletisme. En només tres anys, del 1942 al 1945, dos dels seus atletes més destacats van anar rebaixant el rècord de la mítica distància del moment, la milla, fins a deixar-lo en quatre minuts i un segon.

En aquest escenari, el miler d'espectadors que omplien les grades d'Ifley Road, a Oxford, esperaven la resposta a dues preguntes. La primera, si l'ésser humà era capaç de córrer una milla en menys de quatre minuts. Ningú no ho creia. L'altra, si Anglaterra era capaç de recuperar el seu lloc en el mig fons. Un espai que havia quedat en mans de Suècia. En una època sense grans pantalles ni cronòmetres a la vista de tothom, el públic va contenir l'alè des de l'inici de la cursa i fins que Norris McWhirter va posar veu a la gesta. Encara es recorda el so dels aficionats, que no van deixar acabar l'speaker de l'acte. La cridòria va ser monumental justen el moment en què McWhirter, per megafonia, va anunciar el temps de tres minuts i... No va poder seguir. Ja era igual. Si eren tres minuts i un segon com si eren tres minuts i 59 segons, com va ser finalment. L'únic que comptava era que eren tres minuts i no quatre. L'endemà de la gesta, Bannister va ocupar la portada de tots els mitjans d'Anglaterra. Parlaven de la miracle mille, la milla del miracle. Ara però, per recordar la seva gesta, ens hem d'aturar. Per poder mirar enrere.