L'Espanyol podria escriure un assaig sobre les diferents maneres d'aconseguir la permanència. La d'enguany, que no dubto gens que s'assolirà, serà una de les més tristes que es recordarà. En temporades passades, o bé es patia fins al darrer moment i se celebrava la salvació amb passió o l'equip se salvava amb cinc o sis partits de marge, somiava en Europa i acabava lleugerament decebut. Enguany s'està obrint una nova via, com oblidar-se del descens un mes i mig abans d'acabar la temporada i tornar a pensar-hi dues jornades abans del final. Aquesta fórmula és depressiva i alhora perillosa.

Aquesta situació marcada pel desencís esportiu recurrent, ja no només perquè no hi ha objectius engrescadors, sinó també per com juga l'equip d'Aguirre, ha generat una deserció massiva del públic de Cornellà-el Prat i un descens constant del nombre d'abonats. Si hi sumem els inputs de crisi econòmica i de perspectiva de venda dels jugadors referents, és normal que la gent miri cap a una altra banda i doni l'esquena al club.

Amb aquestes coordenades és més senzill entendre els darrers moviments al consell i la pèrdua de confiança dels homes forts a l'ombra envers la tasca del president Joan Collet. Si el Perico de l'Any, Josep Sánchez Llibre, diu que els que governen el club “han de reflexionar i fer un homenatge a l'afició de cara a la temporada que ve...I si es pot anar a Europa millor i, si no, almenys fer un futbol espectacular i que la gent torni al camp i estigui contenta...”, vol dir que s'ha de canviar d'entrenador i tornar a apostar pel futbol de base. Quan parla en Josep parla en Dani, i això és un toc d'atenció públic al president i al seu consell. Ara bé, cal recordar que Collet treballa amb les eines que li ha deixat en herència el danisme i que en la conjuntura actual és realment difícil millorar la situació econòmica del club sense afeblir l'àrea esportiva.

Així doncs, crec que l'única opció és fer una aposta decidida pel futbol de base, engrescar la gent amb la identificació dels jugadors amb l'escut i jugar la carta del compromís assenyalant la figura de Dani Jarque com el gran referent esportiu de l'Espanyol.