El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va assegurar fa dies que l'equip prepara una profunda remodelació de cara a la temporada vinent, però no una revolució. La directiva continuarà asseguda a la poltrona i Zubi serà l'encarregat de planificar l'àrea esportiva. De noms ja n'estan apareixent pertot arreu: Vidal, David Luiz, Courtois, Javi Martínez, Laporte, etcètera. Però no és un problema de noms, sinó de concepció.

El Barça hauria de fer una neteja profunda, o una revolució, com li vulgueu dir. Començant per dalt. La directiva i Josep Maria Bartomeu haurien de posar el seu càrrec a la confiança dels socis. O el que és el mateix, eleccions el mes de juny. És el més sa des d'un punt de vista democràtic. No dic que Bartomeu i els seus no s'hi puguin presentar. Al revés. Que es presentin i que competeixin amb els altres rivals, ja siguin Benedito, Laporta o d'altres. I el soci decidirà. El famós dret a decidir. Tots ens omplim la boca d'aquesta consigna quan ens referim a Catalunya i la consulta, però pocs l'apliquen quan els toca de prop.

Després hi ha el tema de Zubi. Crec que ha demostrat que no està capacitat per comandar aquesta revolució/remodelació. Ha comès massa errades per estar al capdavant del projecte –encara em fa mal pensar en el tema de Thiago i la seva marxa al Bayern– i no ha encertat gairebé en cap dels fitxatges recents.

A la banqueta també cal saba nova. Tata Martino no està fet per al Barça. En cap cas el crucificaré com han fet molts sectors culers. Ho ha fet el millor que ha pogut, però segurament no en sap més. El vestidor del Barça li va gran i l'entorn se l'ha menjat. Només cal recordar la seva cara d'estupefacció quan va guanyar al camp de Rayo, però va rebre cops pertot arreu per haver perdut la possessió de la pilota. No s'ho podia ni creure. És injust que tothom carregui contra Martino. Va venir en un moment molt delicat, arran de la cruel malaltia de Tito, que va posar fi a la seva vida, i quan la pretemporada ja estava encarrilada. Per tant, se li ha de donar les gràcies i mirar endavant. Buscar alternatives ja es diguin Valverde, Luis Enrique, Kloop o Robert Martínez. El meu preferit és Valverde, però ja es veu que l'escollit serà Luis Enrique. Però, per sobre de tot, confio que sigui un entrenador que sàpiga motivar la plantilla i que recuperi l'essència de Messi.