D'una jor­nada de tran­sis­tors i mar­ca­dors simul­ta­nis com feia molts anys que no es vivia a la pri­mera divisió del fut­bol espa­nyol, el Barça és el que en va sor­tir més ben parat. Va tor­nar a ser incapaç de gua­nyar el seu par­tit, con­tra l'Elx, però l'empat de l'Atlético de Madrid al Cal­derón li per­met arri­bar a l'última jor­nada amb pos­si­bi­li­tats de que­dar campió. És clar que per fer-ho ha de gua­nyar dis­sabte vinent els colc­ho­ne­ros al Camp Nou, cosa que no ha estat capaç de fer en cap de les cinc oca­si­ons en què s'han enfron­tat aquesta tem­po­rada. La der­rota del Madrid al camp del Celta de Luis Enri­que deixa els blancs defi­ni­ti­va­ment fora de la lluita pel títol. Han patit una desin­flada bru­tal després d'aquell 0-4 espec­ta­cu­lar que van endos­sar al Bayern en la semi­fi­nal de la Cham­pi­ons. Estan con­cen­trats, i obses­si­o­nats, amb la décima. En una lliga mar­cada per les pun­xa­des dels tres pri­mers clas­si­fi­cats en el tram final, tot es deci­dirà en l'última jor­nada en el duel directe entre el pri­mer, l'Atlético, i el segon, el Barça. Més emo­ci­o­nant, no pot ser. Cap guio­nista ho hau­ria pogut fer millor per man­te­nir el sus­pens fins al final. Qui hau­ria dit que un empat con­tra el Getafe i un altre con­tra l'Elx hau­rien permès als blau­grana llui­tar pel títol?