Per Tito: gua­nyar aquesta lliga, almenys aquesta com­pe­tició, hau­ria de ser un acte de dig­ni­tat, de com­promís i de per­se­ve­rança. El lle­gat de Tito Vila­nova hau­ria de ser la feina ben feta i també, allà on no arri­ben les cames i el talent, perquè ja ens hem ado­nat que el Barça està molt lluny del seu millor moment, hi hau­ria d'arri­bar el pit i els collons, l'honor, el pres­tigi. Cer­ta­ment, ser­vir-se de l'èpica no és el model Barça, però de què volem ser­vir-nos si no, quan ja se'ns veu l'os? Només podem llui­tar incan­sa­ble­ment, donar-ho tot, gua­nyar aquest últim par­tit, i sí, mirar cap al cel i rega­lar-li aquesta lliga.

Per Tata: acabi com acabi la tem­po­rada, no es con­ver­tirà en un dels grans entre­na­dors del Barça, però ningú pot posar en dubte que és una bona per­sona, que ha fet el que ha pogut i ha sabut… Si pot aca­bar el seu peri­ple català amb la lliga, molt millor.

Per aquest equip màgic: sem­bla que s'acaba una etapa. Si més no, la tem­po­rada vinent tin­drem bas­tants can­vis. La marxa de Puyol i de Valdés, un nou entre­na­dor i els que arri­ba­ran faran que aquest equip posi el punt final. Així, hi ha alguna manera millor d'aca­bar, que amb un títol? Aquest con­junt que ens ha fet tan feliços, el millor Barça de la història, mereix una copa més.

Per Messi: el fet de tenir el millor fut­bo­lista d'aquesta gene­ració i un dels millors de la història és una arma clau de futur. La millor manera de tenir moti­vat Leo Messi és amb més feli­ci­tat, amb més ale­gria, més victòries, més dinàmiques posi­ti­ves. Si gua­nyem la lliga, podrà afron­tar el mun­dial més fresc psi­cològica­ment, i si el gua­nya, es con­ver­tirà en el millor de la història. Seria fantàstic per a ell i també per al Barça, perquè dis­po­sar d'un espor­tista d'aquest tipus fa créixer el club.

Per no per­dre pis­to­nada: com dèiem, el Barça ho ha gua­nyat tot, ha tin­gut un equip màgic i els millors fut­bo­lis­tes, però dar­re­ra­ment està per­dent pis­to­nada en l'àmbit inter­na­ci­o­nal. No podem viure de renda, la lliga hau­ria de ser la remun­tada que el Barça pre­cisa.

Pel bar­ce­lo­nisme: la gent blau­grana fa una tem­po­rada que vore­gem el cal­vari, amb la dimissió del pre­si­dent, amb dimis­si­ons espor­ti­ves –ja que en alguns par­tits l'equip no ha estat a l'altura–, amb sen­sa­ci­ons dolen­tes, amb pocs par­tits bri­llants, amb un pre­sent des­co­rat­ja­dor i un futur incert. Els culers neces­si­tem una gran ale­gria i aquesta lliga, de ben segur, ens ani­ria molt bé per tor­nar a som­riure.