El Barça està obligat de manera urgent a recuperar el model que l'havia convertit en un referent del futbol mundial i del qual s'ha apartat aquesta temporada. Equip de les cinc copes al marge, els millors moments de la història del club, futbolísticament parlant, s'han viscut amb la mateixa manera de fer, d'entendre aquest esport. La que va instaurar Johan Cruyff quan va arribar a la banqueta i va perfeccionar Pep Guardiola un parell de dècades després, amb menció especial per als primers anys de Frank Rijkaard com a entrenador.

La desgraciada malaltia de Tito Vilanova va provocar que l'estiu passat la junta directiva de Sandro Rosell hagués de prendre una decisió tan important com l'elecció de l'entrenador per segon any consecutiu. Havien encertat amb el tan complicat relleu de Guardiola i van errar totalment amb l'elecció de Gerardo Martino. Bona persona, el tècnic argentí, que dissabte es va acomiadar sense donar explicacions. Potser un bon entrenador per a la majoria d'equips del món, però no per al Barça, un club en què no n'hi ha prou guanyant. Un club en què s'ha de jugar bé a futbol, perquè jugar bé a futbol és el camí més fàcil per arribar als èxits. I un club en què s'ha d'aprofitar la fàbrica de jugadors que és la Masia. I Martino ha marxat entenent molt poques coses del club i sense complir cap dels tres aspectes abans exposats. No ha guanyat cap títol important. El seu equip no ha jugat bé en la majoria de partits. Ha arribat a avorrir com no feia anys el Barça. Ha jugat uns últims i decisius partits molt lluny del patró que l'havia portat a l'èxit. De fet, en el de dissabte contra l'Atlético de Madrid no va jugar a res. Va ser trist veure el Barça amb l'únic recurs de les centrades de Dani Alves per mirar de crear perill. El Barça, aquell equip que va meravellar el món en aquella final del mundial de clubs contra el Santos amb una exhibició dels migcampistes, jugant i trobant espais pel centre, buscant un títol només penjant pilotes. I Tata Martino tampoc ha mirat cap a la Masia. Poques vegades va anar al Mini i ha fet que futbolistes del planter d'enorme qualitat, però ja al primer equip, perdessin un any. Escassa participació de Montoya i Sergi Roberto i més presència de Marc Bartra, però forçada per les lesions dels centrals. Hi creia tan poc, en ell, que després de ser dels millors de l'equip l'últim mes, el va apartar de l'alineació en el decisiu partit contra l'Atlético de Madrid.

Ja amb Gerardo Martino de retorn al seu país i després que s'hagi perdut un any, ha arribat el moment de la reconstrucció, de la recuperació del model d'èxit. Luis Enrique serà l'encarregat de mirar que el Barça torni al camí, al model que ha fet guanyador el club. Sembla que l'asturià està capacitat per fer-ho. Ho va demostrar quan va ser entrenador del filial i també aquest any al Celta de Vigo, al qual ha aconseguit mantenir a primera. Apartar-se del model ha estat un greu error. Recuperar-lo és una obligació.