El gol de Messi va ser legal i si no hagués estat anul·lat el Barça seria avui campió de lliga. En cas con­trari, l'escàndol hau­ria estat majúscul, i això sense comp­tar que l'afec­tat hau­ria estat el sem­pre plo­ra­mi­ques del Madrid. Compte amb aquesta apa­tia que abraça el bar­ce­lo­nisme, perquè s'ha accep­tat el dolor i la der­rota com a destí: un gol legal que et dóna una lliga i un d'il·legal en la copa que te la treu. El bar­ce­lo­nisme ha vol­gut que aques­tes dues juga­des hagin aca­bat en anècdo­tes, perquè la seva manera de fer li impe­deix fer-se seva una victòria si no va acom­pa­nyada d'excel·lència.

El Barça encara no ha après a gua­nyar imme­res­cu­da­ment i li sem­bla un pecat obte­nir un títol de retruc o sim­ple­ment perquè hi era. Aquesta cul­pa­bi­li­tat, vista com un càstig, ha estat en certa manera una idea que ha pla­nat sobre molts culers, els quals abans de jugar-se el dar­rer par­tit no només no veien el seu equip amb pos­si­bi­li­tats, sinó que sem­blava que fos un insult que pogués gua­nyar una lliga que deien que no merei­xien.

El Barça pateix emo­ci­o­nal­ment perquè no accepta títols imme­res­cu­da­ment, però en canvi sap mal­viure amb la medi­o­cri­tat que ell mateix genera. Aquest reclam de l'excel·lència que es fa al pri­mer equip, al qual no se li per­met gua­nyar ni que sigui de casu­a­li­tat, no es cor­res­pon, en canvi, amb la dei­xa­desa que els pro­pi­e­ta­ris del club ha prac­ti­cat amb els ges­tors de l'enti­tat, arri­bats fa qua­tre anys, deien, amb un pro­jecte que encara no hem vist per enlloc, si no és el del matri­moni amb Qatar.

Rosell, fugit, va dei­xar el club en mans d'una direc­tiva que en pocs mesos ha evi­den­ciat la falta d'unió que exi­gia el pre­si­dent dimi­tit. No és cap sor­presa des­ta­car que aquests nous ges­tors van assal­tar el club el 2010 sense un pro­jecte amb majúscu­les. Només han vis­cut dels fruits reco­llits del pas­sat i han anat fent, i ni s'han immu­tat quan de veri­tat el club els ha neces­si­tat, per ficar la mà en el pri­mer equip.

Mal­grat aquesta indolència dels ges­tors, aquests par­len de seguir enda­vant per con­ti­nuar el pro­jecte. Però, de quin pro­jecte par­len? Siguem seri­o­sos. D'acord que els esta­tuts vali­den el canvi de pre­si­dent durant el man­dat, però la norma té un espe­rit que es con­tra­diu amb la con­tinuïtat de Bar­to­meu: el pre­si­dent fugit que va mar­xar sense donar expli­ca­ci­ons. Així, sense el lide­ratge que Rosell exer­cia, tenim en aquests moments un Barça ferit en mans d'uns per­so­nat­ges que no han sabut fer els deu­res quan tocava (fa dues tem­po­ra­des), i que par­len de con­ti­nuar un pro­jecte quan en rea­li­tat han estat força con­ti­nuis­tes, més que per con­ven­ci­ment, per por i medi­o­cri­tat.

Aquests direc­tius, com molts cops ha pas­sat, tor­nen a apos­tar-ho tot a un entre­na­dor i que aquest tin­gui sort. Està bé que siguin aquests ges­tors els que endre­cin el que han espat­llat, però a causa de la falta de pro­jecte, el Barça del 2014/15 més que mai que­darà vin­cu­lat als resul­tats imme­di­ats, sense els quals sos­pito que la gent blau­grana ja no serà tan tova.