L'estiu del 2008 va néixer un projecte esportiu a can Barça. El projecte de Laporta, de Guardiola i de Messi. Laporta va plegar el 2010 i va arribar Rosell, Guardiola va marxar el 2012 i l'han succeït Vilanova i Martino, però el projecte era el mateix. El Barça ha viscut els últims sis anys de les decisions que es van prendre aquell estiu. Però ja s'ha acabat. Ja fa temps que ens havíem afluixat els cinturons i aquest cap de setmana aquell projecte ha mort d'esgotament. Torna a ser l'hora de les decisions i és curiós com es repeteixen les circumstàncies. Llavors, el 2008, el Barça despertava de dos anys d'autocomplaença. Exactament igual que ara. Llavors, el 2008, la presidència de Joan Laporta es va posar en qüestió en un vot de censura, igual que ara alguns qüestionen la de Bartomeu i demanen eleccions. I ara, el 2014, com abans el 2008, el club necessita lideratge, valentia, decisions compromeses i gent que se la jugui pel nou projecte. I aquí els primers de la llista han de ser per força el president i el director tècnic, Bartomeu i Zubizarreta. Tots dos ho necessiten. Bartomeu era el vicepresident i Zubizarreta el secretari tècnic, però qui manava, qui decidia i qui fitxava era Rosell. Ara la responsabilitat és seva. A tots dos se'ls haurà de jutjar pel que siguin capaços de fer ara. I Bartomeu ja ha posat fil a l'agulla. Ha subratllat que el nou projecte serà fidel a l'estil i la identitat futbolístiques que han fet gran el Barça; ha corregit el rumb confiant al director tècnic el disseny del nou projecte, en estreta col·laboració amb l'entrenador –Zubizarreta i Luis Enrique–, cosa que li ha generat oposició a la junta; i ha situat Messi al centre del nou projecte, amb una millora de contracte que posa ordre a l'escala salarial de l'equip. Tres apostes clares i coherents. I una quarta, compartida amb Zubizarreta, l'elecció de Luis Enrique – l'altra cara del nou projecte–, un perfil més proper a la filosofia del club i a les necessitats actuals. No és un mal començament, però queda el més difícil.