Èxit i fracàs, vasos comunicants
Barça i Real Madrid depenen dels èxits i fracassos dels uns per avaluar la temporada dels altres, i viceversa. Després de perdre la lliga en favor de l'Atlético de Madrid, si el Real Madrid guanya la “décima” la temporada blaugrana tindrà un punt molt més fosc a l'historial, com la té la temporada de la “séptima”, l'“octava” i la “novena”. El mateix els passa als blancs amb les nostres quatre copes d'Europa, totes en color. És per això que, un cop acabada la lliga, amb la decepció que va suposar l'empat de dissabte al Camp Nou amb què el Barça va deixar escapar el títol, cal esperar el resultat de la final de la Champions per posar una nota definitiva al curs del primer equip del Futbol Club Barcelona.
No conec cap culer que no desitgi que guanyi la Champions l'Atlético de Madrid. Sé que es tracta d'un consol estúpid, però els barcelonistes veurem l'Atlético com si fos el Barça i celebrarem la derrota dels blancs, si passa, gairebé com un triomf barcelonista. Ens diran, des de la caverna, que esperar una desfeta dels merengues per sortir al carrer a celebrar-ho vol dir tenir madriditis. I no ho negaré. Però almenys a mi em vindria de meravella una derrota dels d'Ancelotti.
Seguríssim que si això és el que acaba succeint dissabte vinent, aniré a sopar amb la família i brindaré amb un parell de copetes de cava català. Si pel contrari és el Real Madrid el que acaba guanyant la Champions, hauré d'aguantar estoicament un llarg reguitzell de missatges dels meus amics madridistes recordant-me que ells són els reis d'Europa, així com uns quants insults, a Twitter principalment.
El pitjor de tot serà saber que els pitbulls cavernaris aprofitaran per fatxendejar en les tertúlies televisives i ja veureu que en plena celebració es recordaran del Barça. Per tant, ells també demostraran tenir barcelonitis.
Barça i Madrid, Madrid i Barça, són i seran sempre vasos comunicants. No s'entén la crítica o l'elogi d'un d'ells sense analitzar al detall la trajectòria en paral·lel de l'altre.