S'ha acabat la lliga que el Barça va ser incapaç de guanyar a casa contra l'Atlético de Madrid, que amb l'empat 1-1 al Camp Nou va conquerir un títol que feia divuit anys que no aconseguia. Malgrat l'enorme decepció, la resposta de l'afició blaugrana va ser excepcional, aplaudint els rivals, acompanyats d'uns 500 seguidors enfront els gairebé 96.000 blaugrana. Des dels primers minuts, vam veure un rival agosarat, que no es va quedar enrere i que va buscar el gol amb valentia. L'Atlético va perdre per lesió dos dels seus puntals, Diego Costa i Arda Turan, però va continuar igual. El magnífic i espectacular gol d'Alexis (quin bon final de temporada ha fet!) va fer que el Barça s'avencés per primer cop, amb la importància que té anar al davant, però els blaugrana no van saber mantenir l'avantatge i van patir tant en l'últim tram de la primera part com després de la represa, en què un altre cop una rematada de córner va permetre als colchoneros empatar el resultat, que ja no va variar. Esperàvem que aparegués el millor jugador del món, Leo Messi, però no ho va fer. Després del partit, la gent estava molt cremada amb ell, perquè s'esperava el seu gol miraculós. De fet, el va marcar, tot i que l'àrbitre el va anul·lar injustament, perquè era un gol legal, això sí, molt difícil de veure. Un cop més, en aquest partit es van palesar les mancances defensives del Barça, especialment en els córners, que van permetre que el central Godín fes el seu gol lliure de marca, que al cap i a la fi, va representar el títol per a ells. El pitjor de tot és l'aspecte repetitiu d'un mal que el Barça no ha sabut contrarestar. Tant fent marcatge a l'home, com en zona o mixt. Els colchoneros, amb la quarta part del pressupost que tenen els gegants Barça i Madrid, han demostrat una insaciable fam per guanyar títols. A còpia d'esforç, intensitat, competitivitat i sobretot fe ho han assolit. El seu entrenador, El Cholo Simeone, és el gran responsable d'aquest èxit. Un grandíssim motivador, humil, directe i exigent que ha sabut transmetre als seus jugadors, les conviccions necessàries. Un gran record, tanmateix, per al Tata Martino, que ha demostrat que és un autèntic cavaller.