Un campió merescut

S'ha aca­bat la lliga que el Barça va ser incapaç de gua­nyar a casa con­tra l'Atlético de Madrid, que amb l'empat 1-1 al Camp Nou va con­que­rir un títol que feia divuit anys que no acon­se­guia. Mal­grat l'enorme decepció, la res­posta de l'afició blau­grana va ser excep­ci­o­nal, aplau­dint els rivals, acom­pa­nyats d'uns 500 segui­dors enfront els gai­rebé 96.000 blau­grana. Des dels pri­mers minuts, vam veure un rival ago­sa­rat, que no es va que­dar enrere i que va bus­car el gol amb valen­tia. L'Atlético va per­dre per lesió dos dels seus pun­tals, Diego Costa i Arda Turan, però va con­ti­nuar igual. El magnífic i espec­ta­cu­lar gol d'Ale­xis (quin bon final de tem­po­rada ha fet!) va fer que el Barça s'avencés per pri­mer cop, amb la importància que té anar al davant, però els blau­grana no van saber man­te­nir l'avan­tatge i van patir tant en l'últim tram de la pri­mera part com després de la represa, en què un altre cop una rema­tada de córner va per­me­tre als colc­ho­ne­ros empa­tar el resul­tat, que ja no va variar. Esperàvem que apa­regués el millor juga­dor del món, Leo Messi, però no ho va fer. Després del par­tit, la gent estava molt cre­mada amb ell, perquè s'espe­rava el seu gol mira­culós. De fet, el va mar­car, tot i que l'àrbi­tre el va anul·lar injus­ta­ment, perquè era un gol legal, això sí, molt difícil de veure. Un cop més, en aquest par­tit es van pale­sar les man­can­ces defen­si­ves del Barça, espe­ci­al­ment en els córners, que van per­me­tre que el cen­tral Godín fes el seu gol lliure de marca, que al cap i a la fi, va repre­sen­tar el títol per a ells. El pit­jor de tot és l'aspecte repe­ti­tiu d'un mal que el Barça no ha sabut con­tra­res­tar. Tant fent mar­catge a l'home, com en zona o mixt. Els colc­ho­ne­ros, amb la quarta part del pres­su­post que tenen els gegants Barça i Madrid, han demos­trat una insa­ci­a­ble fam per gua­nyar títols. A còpia d'esforç, inten­si­tat, com­pe­ti­ti­vi­tat i sobre­tot fe ho han asso­lit. El seu entre­na­dor, El Cholo Sime­one, és el gran res­pon­sa­ble d'aquest èxit. Un grandíssim moti­va­dor, humil, directe i exi­gent que ha sabut trans­me­tre als seus juga­dors, les con­vic­ci­ons necessàries. Un gran record, tan­ma­teix, per al Tata Mar­tino, que ha demos­trat que és un autèntic cava­ller.