Hi ha esportistes que no es poden mesurar només per les seves gestes. Atletes als quals valorar-los pel seu palmarès seria tan lícit com injust. És el cas del Joaquim, Purito, Rodríguez. Un ciclista de Parets que ha arribat a ser el millor del món. Un home d'una dimensió que transcendeix el seu brillant palmarès. Número u del rànquing de la Unió Ciclista Internacional. Segon en el Giro. Tercer en el Tour i en la Vuelta, amb diverses victòries d'etapa. Guanyador de la Fletxa Valona i el Giro de la Llombardia. Però aquest no és Purito. O no només. Per repassar el seu currículum hem de parlar de determinació, de tenacitat, de capacitat de superació, de recerca dels propis límits i de lluita permanent contra un mateix, contra els obstacles que es va trobant. Això s'adequa molt més al que és i al que representa Purito. Aquesta temporada, el líder del Katuixa tenia dos grans objectius. El primer, el Giro d'Itàlia. El segon, la clàssica per excel·lència: la Lieja-Bastogne-Lieja. En aquests dos grans escenaris partia com un dels clars favorits. Per perfil, per estat de forma, i encara que ningú no ho digués, perquè l'esport n'hi devia una. Havia perdut un Giro d'Itàlia en l'última crono, havia estat segon en el mundial per un malentès amb Alejandro Valverde. Tercer en el Tour. Tercer en la La Vuelta. El ciclisme estava en deute amb ell. També per això, tothom el posava a les travesses. Primer va venir la decepció a Les Ardenes. Caiguda uns dies abans i pèrdua de ritme i bones sensacions. Obligat a abandonar. Després va ser el Giro. Una topada múltiple, amb més de 80 corredors implicats. Purito es va aixecar, va arribar a la meta i no va frenar fins a trepitjar l'hospital. Tres costelles, un dit i diverses contusions. Adéu al somni de la temporada.

Però que ningú no dubti que tots aquests entrebancs només fan que enfortir el ciclista de Parets. No sabem si serà en el Tour, en La Vuelta o l'any vinent en el Giro quan Purito aconseguirà l'èxit de nou. Però el que sí que sabem és que ho intentarà sense parar, que lluitarà fins al final. Ens ho diu el seu palmarès. I ens ho demostra el que diu en italià el tatuatge que llueix a l'avantbraç esquerre. Cerca la tua fortuna. Doncs això.