Eritrea no ha estat classificada per a la copa del món de futbol del Brasil. Però si ho haguera estat seria un problema diplomàtic major, perquè la seua selecció s'ha exiliat sencera, en grup. És una història antiga però que ara reapareix.

El desembre del 2012 la selecció nacional d'Eritrea va jugar a Uganda un partit de classificació, precisament per al mundial. Quan va acabar el partit van pujar a l'autobús i van desaparèixer. No van anar a l'hotel, on els esperava la delegació oficial, i només unes hores després es va saber que havien anat a un camp de refugiats de l'ONU, on havien demanat, tots ells, asil polític. Després de passar sis mesos en aquest camp van ser traslladats a un altre camp, a Romania, on han estat des d'aleshores fins fa pocs dies.

Perquè, fa pocs dies, la ciutat holandesa de Gorinchem, prop de Rotterdam, els ha garantit l'estatut de refugiats polítics i hi han fet cap. Són els disset jugadors i el metge de l'equip, que al llarg de tots aquests mesos de viure en camps de refugiats s'han presentat sempre com el que són: la selecció nacional de futbol d'Eritrea.

Una peculiar selecció sense país que els espere allà.

L'arribada de l'equip no ha estat senzilla. Per una banda, la ultradreta holandesa ha posat el crit al cel, afirmant que acceptar un equip de futbol conegut com a refugiats crea la imatge que tothom pot ser-ho. Per sort, la resta dels partits els han respost com calia.

El més divertit, però, és que els dos clubs de la ciutat es barallen per atreure els jugadors eritreus, situació que, pel que es veu, a ells els posa molt nerviosos. Res, però, comparat amb la trista aventura que han hagut de passar fins a arribar a Europa i tornar a ser, simplement, uns futbolistes.