Un imagina que les raons per les quals es contractarà Sergio González com a nou entrenador de l'Espanyol són de pes, tot i que pot portar, i portarà, moltes especulacions. D'entrada, haig de dir que em sembla bé que s'hagi optat per un tècnic tan vinculat a la casa. Com a jugador va donar un molt bon rendiment al club, tant al terreny de joc com després amb el seu traspàs al Deportivo de la Corunya. Es varen ingressar uns dinou milions d'euros que no varen anar gens malament, com tampoc anirien malament ara. Hem dit moltes vegades que amb la situació econòmica actual és molt difícil gestionar aquest club i que les decisions s'han de prendre bàsicament en funció d'aquesta variable. I de segur que, entre totes les possibilitats, la contractació de Sergio era la més barata. D'antecedents d'exjugadors que han passat per la banqueta de l'Espanyol n'hi ha força i prou contrastats. Perquè no s'hi val ara recordar com Ernesto Valverde, Tintín Márquez, Mauricio Pochettino, etc., varen deixar el club: exactament igual que qualsevol entrenador al qual no l'acompanyen els resultats! Tots els entrenadors del món –només hi ha una excepció en la lliga anglesa– tenen data de caducitat i els clubs amb pocs recursos ho han de tenir en compte. De miracles, ben pocs. Els entrenadors més cotitzats del mercat també són els que demanen o exigeixen aquells fitxatges que només estan a l'abast dels clubs amb possibilitats. Així doncs, s'ha de considerar la decisió dels directius de l'Espanyol com a encertada. Per cert, no m'ha agradat gens la insinuació, per dir-ho d'alguna manera, que ha fet Sergio García al club en el sentit de demanar que li mantinguin la cotització. Com que li queda un any de contracte vol dir això que, si no renova, el seu rendiment se'n ressentirà? Ja em va pujar la mosca al nas quan fa uns dies va dir que se sentia satisfet de com li havia anat (a ell!) la temporada. No n'hi ha prou amb ser un bon jugador, es necessita ser un líder. I ell no ho és.