La seqüència dels fets no la signarien ni els Germans Marx. Amplien el contracte de Messi, que ja era estratosfèric, per deixar clar que el millor futbolista del món ha de tenir la millor fitxa del món. Té sentit, sobre el paper. El nou contracte diu que Messi quan va a dormir, si dorm vuit horetes diguéssim, es troba cada matí en llevar-se 20.000 euros més sota el coixí. La fitxa és de 20 milions d'euros nets, així que el càlcul és relativament fàcil. Imaginem-los en bitllets de 500, els mítics Ben Ladens, costen i tot de passar un rere l'altre. Quina feina a comptar-los!

L'anunci es fa la vigília del partit contra l'Atlético de Madrid. Ens hi juguem la lliga, salvar una temporada decebedora. Arriba el partit, se suposa que tindrem Messi content i més motivat que mai, també la butxaca més plena que mai. Messi hi és, de cos present. Però aporta tant com en els darrers partits. És a dir, que no aporta res. El Barça torna a fer una exhibició d'impotència. Tot seguit, que no sigui dit, agafa l'avió i tan aviat posa els peus a Buenos Aires ens diu el que ens diu, que massa agraït no sona.

I res, anar fent. El resultat de la nova gestió de la directiva és que ara mateix tenim el jugador més ben pagat del mercat. El que sembla bastant més dubtós, vist el rendiment al terreny de joc, és que tinguem el millor jugador a hores d'ara. I dit això em pregunto si no seria exigible, vistes les magnituds de les quantitats pornogràfiques que perceben els esportistes d'elit, que els increments salarials d'uns salaris desorbitats, no anessin lligats a incentius. Si guanyes la copa, tants; si guanyes la lliga, tants més; si guanyes la Champions, un pessic més gros encara. Si no guanyes res, uns quants milions d'euros no te'ls pren ningú, que no està pas malament.

Ara em pregunto quin equip del món s'arriscaria a pagar la morterada de 250 milions d'euros per rescindir el contracte i per –se suposa que com a mínim– igualar una xifra salarial de 20 milions d'euros nets per temporada, que aviat és dit. Qui està en condicions i qui s'arriscaria davant una trajectòria que sembla haver entrat en una fase clarament descendent?

Ser el millor no hauria de ser un títol vitalici. Ser el millor, pagant el que es paga, s'ha de demostrar cada dia; tothora, en cada partit, amb títol a la vitrina i fent contenta l'afició. No val a viure d'allò que vaig fer, per molt que hagis fet. Que no estem parlant de xavalla! En fi, esperem que Messi torni a fer-nos sentir tan feliços com ens ha fet en el passat i que tot sigui a fi de bé.