El referent Zubizarreta i prou
Un assessor esportiu de la junta del Barcelona està enfadat. No li agrada que tot el projecte de futur del Barça estigui a les mans d'Andoni Zubizarreta. No se'n refia. És assessor, però els seus consells no s'escolten. Més o menys passa el mateix amb uns quants directius de ple dret. També estan enfadats i les seves queixes tampoc serveixen per a res. Això sí, les fan constar en acta per al que pugui passar. Aquest assessor i també aquests dirigents discrepen pel que fa a les capacitats del director tècnic del club i del seu equip. Ja en l'època de Sandro Rosell van aixecar la veu i, com que l'expresident estava a prop d'aquests pensaments, va arribar un dia que fins i tot van cantar victòria. Rosell es va armar de valor i va decidir fer un gir. Fins i tot Josep Maria Bartomeu, vicepresident esportiu, va parlar amb l'assessor esportiu de la nostra història per anunciar-li la decisió. De cop, però, després que tots plegats s'haguessin acomiadat, de la nit al dia i sense que ningú internament entengués res, la tradicional por escènica que provoca l'habitual immobilisme del directius blaugrana va provocar la marxa enrere de Rosell. Una més.
Després de l'adéu precipitat de Sandro, el president Bartomeu, home de poc perfil futbolístic, es va quedar sense referents esportius per traçar el seu projecte. Dels assessors del seu predecessor, no se'n refia, i dels de l'anterior, en fi, no hi ha relació. A Barto només li queda Zubizarreta. Per tant, amén a Zubizarreta. I ni els assessors ni els directius que no creuen en ell faran que canviï d'opinió. Només els resultats poden modificar els plantejaments i, per tant, fins que no comenci la temporada que ve no cal insistir en aquest debat, perquè és territori prohibit. Els assessors i els dirigents s'han cansat de batallar.
Punt final. Mana ell.
Anem als fitxatges. Tema porter: punt final també a Courtois. A Zubi no li agrada. I com que mana ell, a callar. Tema defensa central: segur que la llista del Barcelona és llarga i ben treballada, plena de cracs dignes del Barça. El número 1, fins avui, sempre ha estat Thiago Silva; els noms de Mathieu, Marquinhos i Miranda no se sap quina posició ocupen, però fa l'efecte que, no se sap per quina raó, han passat a ser peces cotitzades. El barcelonisme confia en què fa tants anys que els responsables tècnics busquen un central que les gestions deuen estar tan avançades que l'assumpte serà bufar i fer ampolles. I que no seran mitjanies. O sí. Resulta que el Manchester City de Txiki Begiristain i el Bayern de Pep Guardiola també en busquen un, i tots, és clar, els volen amb les mateixes característiques. El problema és que els alemanys i els anglesos viuen amb projectes creixents i tenen molts diners, i que el Barça va de baixa i està una mica més escurat. Suposem que caldrà vendre ciutat, clima, passió... i Messi. A veure com surt. Pel que fa a la resta de les demarcacions i dels fitxatges, no val la pena donar-hi més voltes. Esperarem notícies. Els assessors i tots els directius (excepte el president i el vicepresident esportiu) també. Mirarem d'informar-los puntualment.
El país bull perquè està viu. Ho sap Espanya. Cada vegada ho sap millor Europa. I també el món. Tenim pressa.
