La Copa de Cata­lu­nya és la màxima com­pe­tició que orga­nitza des del 1984 la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol i té caràcter ofi­cial des del 1989. Ini­ci­al­ment rebia el nom de Copa de la Gene­ra­li­tat i només hi par­ti­ci­pa­ven els clubs cata­lans de ter­cera divisió i alguns de cate­go­ries infe­ri­ors fins que a començament dels noranta s'obrí també als clubs pro­fes­si­o­nals de pri­mera i segona divisió. És una com­pe­tició per eli­mi­natòries amb final a par­tit únic en camp neu­tral que intenta recu­pe­rar el pres­tigi que havia tin­gut la com­pe­tició durant les pri­me­res dècades del segle XX, sobre­tot quan era la com­pe­tició més impor­tant que se cele­brava a l'Estat espa­nyol abans que el 1929 s'iniciés la Lliga espa­nyola de Fut­bol. La dic­ta­dura, però, suprimí tots els cam­pi­o­nats “regi­o­nals” que no es van tor­nar a cele­brar fins la recu­pe­ració de la democràcia. Des de lla­vors s'han cele­brat vint-i-cinc edi­ci­ons i en el pal­marès des­ta­quen nou victòries del FC Bar­ce­lona (una, la pri­mera del 1984, com a Bar­ce­lona Ama­teur), sis del RCD Espa­nyol, dos del Ter­rassa FC, CE Man­resa, CF Llo­ret, CE Europa i Nàstic de Tar­ra­gona i una del Palamós CF, UE Sant Andreu, CD Bla­nes, FC Andorra i CF Bala­guer. Des de la tem­po­rada 2005-2006 també hi ha una edició pels equips feme­nins.

El prin­ci­pal pro­blema que afronta la Copa de Cata­lu­nya per recu­pe­rar el pres­tigi de prin­cipi del segle XX són les limi­ta­ci­ons de calen­dari dels clubs més impor­tants immer­sos durant la tem­po­rada en la lliga espa­nyola, la copa del Rei i, en el cas del FC, en les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals. Això obre sovint les por­tes a la victòria de clubs més modes­tos ja que els dos grans (FC Bar­ce­lona i RCD Espa­nyol) acos­tu­men a par­ti­ci­par-hi amb juga­dors suplents o dels fili­als fins que arri­ben –quan arri­ben– a la final. Fins i tot, en aquest cas, com ha succeït aquests any i no és la pri­mera vegada que passa, poden pre­sen­tar-se a la final sense l'equip titu­lar, perquè els seus mem­bres tenen altres com­pro­mi­sos del pri­mer equip, han començat vacan­ces o estan pen­dents de la seva par­ti­ci­pació en com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals amb les selec­ci­ons esta­tals (aquest any el Mun­dial de Fut­bol que se cele­bra al Bra­sil).

Així doncs, en els equips de pri­mera divisió cata­lans la Copa de Cata­lu­nya ocupa el dar­rer lloc entre les seves pri­o­ri­tats. I és una pena que sigui així perquè d'aquesta manera difícil­ment la Copa de Cata­lu­nya podrà recu­pe­rar mai el pres­tigi que havia tin­gut a les pri­me­res dècades del segle XX. Sap greu que sigui així, perquè es tracta de la com­pe­tició més impor­tant del nos­tre país que merei­xe­ria un com­promís més gran dels clubs més impor­tants. Així, a la final del 21 de maig d'enguany el FC Bar­ce­lona hi pre­sentà un equip for­mat per juga­dors del Barça B i juve­nils amb la incrus­tació d'Isaac Cuenca, que sor­tia d'una greu i llarga lesió. I, de retruc, el RCD Espa­nyol va fer el mateix. On eren els juga­dors de casa o for­mats a la Masia? Doncs de vacan­ces o pre­pa­rant-se pels mun­di­als. Es pot enten­dre que davant d'un mun­dial no es pot dema­nar als juga­dors estran­gers que s'arris­quin a caure lesi­o­nats en un par­tit a què no se sen­ten lli­gats sen­ti­men­tal­ment. Però costa més d'enten­dre-ho dels juga­dors de casa, que hau­rien de sen­tir-se una mica més com­pro­me­sos amb una com­pe­tició que és la del seu país. És clar que, en dar­rera instància, la decisió de par­ti­ci­par amb el pri­mer equip cor­res­pon a la direcció tècnica dels clubs i, en dar­rera instància, a les seves direc­ti­ves. I d'ací ve el mal, perquè els pri­mers que no sem­blen tenir cap interès a pres­ti­giar la com­pe­tició són els clubs, que pri­o­rit­zen altres interes­sos per damunt de la Copa de Cata­lu­nya. No anem bé.