La Copa de Catalunya és la màxima competició que organitza des del 1984 la Federació Catalana de Futbol i té caràcter oficial des del 1989. Inicialment rebia el nom de Copa de la Generalitat i només hi participaven els clubs catalans de tercera divisió i alguns de categories inferiors fins que a començament dels noranta s'obrí també als clubs professionals de primera i segona divisió. És una competició per eliminatòries amb final a partit únic en camp neutral que intenta recuperar el prestigi que havia tingut la competició durant les primeres dècades del segle XX, sobretot quan era la competició més important que se celebrava a l'Estat espanyol abans que el 1929 s'iniciés la Lliga espanyola de Futbol. La dictadura, però, suprimí tots els campionats “regionals” que no es van tornar a celebrar fins la recuperació de la democràcia. Des de llavors s'han celebrat vint-i-cinc edicions i en el palmarès destaquen nou victòries del FC Barcelona (una, la primera del 1984, com a Barcelona Amateur), sis del RCD Espanyol, dos del Terrassa FC, CE Manresa, CF Lloret, CE Europa i Nàstic de Tarragona i una del Palamós CF, UE Sant Andreu, CD Blanes, FC Andorra i CF Balaguer. Des de la temporada 2005-2006 també hi ha una edició pels equips femenins.

El principal problema que afronta la Copa de Catalunya per recuperar el prestigi de principi del segle XX són les limitacions de calendari dels clubs més importants immersos durant la temporada en la lliga espanyola, la copa del Rei i, en el cas del FC, en les competicions internacionals. Això obre sovint les portes a la victòria de clubs més modestos ja que els dos grans (FC Barcelona i RCD Espanyol) acostumen a participar-hi amb jugadors suplents o dels filials fins que arriben –quan arriben– a la final. Fins i tot, en aquest cas, com ha succeït aquests any i no és la primera vegada que passa, poden presentar-se a la final sense l'equip titular, perquè els seus membres tenen altres compromisos del primer equip, han començat vacances o estan pendents de la seva participació en competicions internacionals amb les seleccions estatals (aquest any el Mundial de Futbol que se celebra al Brasil).

Així doncs, en els equips de primera divisió catalans la Copa de Catalunya ocupa el darrer lloc entre les seves prioritats. I és una pena que sigui així perquè d'aquesta manera difícilment la Copa de Catalunya podrà recuperar mai el prestigi que havia tingut a les primeres dècades del segle XX. Sap greu que sigui així, perquè es tracta de la competició més important del nostre país que mereixeria un compromís més gran dels clubs més importants. Així, a la final del 21 de maig d'enguany el FC Barcelona hi presentà un equip format per jugadors del Barça B i juvenils amb la incrustació d'Isaac Cuenca, que sortia d'una greu i llarga lesió. I, de retruc, el RCD Espanyol va fer el mateix. On eren els jugadors de casa o formats a la Masia? Doncs de vacances o preparant-se pels mundials. Es pot entendre que davant d'un mundial no es pot demanar als jugadors estrangers que s'arrisquin a caure lesionats en un partit a què no se senten lligats sentimentalment. Però costa més d'entendre-ho dels jugadors de casa, que haurien de sentir-se una mica més compromesos amb una competició que és la del seu país. És clar que, en darrera instància, la decisió de participar amb el primer equip correspon a la direcció tècnica dels clubs i, en darrera instància, a les seves directives. I d'ací ve el mal, perquè els primers que no semblen tenir cap interès a prestigiar la competició són els clubs, que prioritzen altres interessos per damunt de la Copa de Catalunya. No anem bé.