Mentre ens acostumem que els jugadors d'elit cobrin sous de milions d'euros cada mes, i que els clubs paguin xifres astronòmiques pels traspassos de les figures més destacades de cada esport, convé no oblidar que això no és res més que la punta de l'iceberg. Com que és la que més es veu, ocupa pàgines dels diaris, hores de ràdio i televisió i llargues estones als bars i a les màquines de cafè. A sota la superfície, però, hi ha la part de l'iceberg que no es veu, i que –com tothom sap– és la més gran i la de més pes específic.

En el cas de l'esport, la part que no es veu és l'esport de base, el que forma milers i milers de joves a tots els racons del món, i que en molts casos serveix per treure els més desafavorits dels carrers i allunyar-los de la delinqüència i les drogues.

Un cas paradigmàtic és el del rugbi colombià. Al país sud-americà, l'esport de l'ovalada era gairebé desconegut fa només quatre anys. El 2010, la Federació Colombiana de Rugbi va iniciar un programa molt ambiciós per apropar l'esport als joves, especialment els de les zones més castigades pel narcotràfic i la misèria. Van aconseguir el concurs de l'IRB i de països amics com ara l'Argentina, Sud-àfrica o Anglaterra.

En només quatre anys, milers de joves s'hi han apuntat. Els valors de companyonia, solidaritat i sacrifici del rugbi ha contribuït al gran salt endavant que està tenint lloc en la societat colombiana. La Unió Argentina de Rugbi va enviar entrenadors a dictar cursos de formació. La federació sud-africana va convidar equips de joves colombians a fer una gira per diferents ciutats del país. La federació francesa va fer participar nous combinats de Colòmbia en tornejos a Tolosa de Llenguadoc i el Festival Internacional de Rugbi que cada any se celebra al camp dels Saracens de Londres va convidar equips femenins colombians.

El suport financer de la federació internacional ha possibilitat la construcció de camps i instal·lacions a llocs com Medellín o Apartadó, dues ciutats on les llicències de joves jugadors ja es compten per milers.

Molts joves que abans exercien un lideratge violent als carrers, com a membres de bandes delictives al servei del narcotràfic, han esdevingut líders virtuosos que són seguits per altres joves dels seus barris, delerosos de ser part d'un grup amb els valors positius que transmet el rugbi.

És només un exemple que es multiplica per milers arreu del món en totes les disciplines esportives. Potser que de tant en tant ens oblidem dels milions d'euros que es mouen en el mercat de fitxatges i en les butxaques de les estrelles i ens dediquem a donar suport a l'esport de base, que és el que en realitat mou milions. Milions de voluntats, de passions, d'esperances i de ganes de canviar el món.