Opinió

L'esport que mou milions

Potser que de tant en tant ens oblidem dels milions d'euros que es mouen en el mercat de fitxatges

Men­tre ens acos­tu­mem que els juga­dors d'elit cobrin sous de mili­ons d'euros cada mes, i que els clubs paguin xifres astronòmiques pels tras­pas­sos de les figu­res més des­ta­ca­des de cada esport, convé no obli­dar que això no és res més que la punta de l'ice­berg. Com que és la que més es veu, ocupa pàgines dels dia­ris, hores de ràdio i tele­visió i llar­gues esto­nes als bars i a les màqui­nes de cafè. A sota la superfície, però, hi ha la part de l'ice­berg que no es veu, i que –com tot­hom sap– és la més gran i la de més pes específic.

En el cas de l'esport, la part que no es veu és l'esport de base, el que forma milers i milers de joves a tots els racons del món, i que en molts casos ser­veix per treure els més des­a­fa­vo­rits dels car­rers i allu­nyar-los de la delinqüència i les dro­gues.

Un cas para­digmàtic és el del rugbi colombià. Al país sud-ame­ricà, l'esport de l'ova­lada era gai­rebé des­co­ne­gut fa només qua­tre anys. El 2010, la Fede­ració Colom­bi­ana de Rugbi va ini­ciar un pro­grama molt ambiciós per apro­par l'esport als joves, espe­ci­al­ment els de les zones més cas­ti­ga­des pel nar­cotràfic i la misèria. Van acon­se­guir el con­curs de l'IRB i de països amics com ara l'Argen­tina, Sud-àfrica o Angla­terra.

En només qua­tre anys, milers de joves s'hi han apun­tat. Els valors de com­pa­nyo­nia, soli­da­ri­tat i sacri­fici del rugbi ha con­tribuït al gran salt enda­vant que està tenint lloc en la soci­e­tat colom­bi­ana. La Unió Argen­tina de Rugbi va enviar entre­na­dors a dic­tar cur­sos de for­mació. La fede­ració sud-afri­cana va con­vi­dar equips de joves colom­bi­ans a fer una gira per dife­rents ciu­tats del país. La fede­ració fran­cesa va fer par­ti­ci­par nous com­bi­nats de Colòmbia en tor­ne­jos a Tolosa de Llen­gua­doc i el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Rugbi que cada any se cele­bra al camp dels Sara­cens de Lon­dres va con­vi­dar equips feme­nins colom­bi­ans.

El suport finan­cer de la fede­ració inter­na­ci­o­nal ha pos­si­bi­li­tat la cons­trucció de camps i ins­tal·laci­ons a llocs com Medellín o Apar­tadó, dues ciu­tats on les llicències de joves juga­dors ja es comp­ten per milers.

Molts joves que abans exer­cien un lide­ratge vio­lent als car­rers, com a mem­bres de ban­des delic­ti­ves al ser­vei del nar­cotràfic, han esde­vin­gut líders vir­tu­o­sos que són seguits per altres joves dels seus bar­ris, dele­ro­sos de ser part d'un grup amb els valors posi­tius que trans­met el rugbi.

És només un exem­ple que es mul­ti­plica per milers arreu del món en totes les dis­ci­pli­nes espor­ti­ves. Pot­ser que de tant en tant ens obli­dem dels mili­ons d'euros que es mouen en el mer­cat de fit­xat­ges i en les but­xa­ques de les estre­lles i ens dedi­quem a donar suport a l'esport de base, que és el que en rea­li­tat mou mili­ons. Mili­ons de volun­tats, de pas­si­ons, d'espe­ran­ces i de ganes de can­viar el món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.