L'EDITORIAL
Borbons i esport: maquillatge i rebuig social
Amb l'abdicació del rei Joan Carles és moment de valorar una monarquia espanyola que ha fet una instrumentalització de l'esport en benefici propi i que també és en els grans esdeveniments esportius, especialment a Catalunya, on ha trobat les primeres grans mostres de rebuig social. La família real ha conreat imatges relacionades amb l'hípica, la nàutica i altres esports i ha gaudit de privilegis olímpics, tant el monarca i les infantes com el mateix príncep hereu Felip, successor ara al tron, que va ser abanderat de la delegació espanyola en els Jocs de Barcelona. Ara bé, va ser en la copa del món d'atletisme celebrada a Barcelona el 1989 quan el monarca va rebre la primera gran esbroncada en un acte de clara reivindicació nacional. Una xiulada sense precedents que es va reafirmar poc després en l'acte inaugural dels Jocs de Barcelona. El que llavors va ser una insospitada mostra de rebuig a la monarquia i a l'espanyolitat es va transformar en un gran acte de desafecte en les darreres copes del Rei de futbol disputades entre el Barça i l'Athletic de Bilbao. I finalment, el cas Urdangarin, de presumpte frau multimilionari mitjançant l'organització d'esdeveniments esportius ficticis, culmina el desprestigi de la família real en el món de l'esport, que tanta popularitat els havia donat.