L'Espanyol ha passat, en només dues setmanes, del desencís i la frustració per un final de lliga trist i decadent a regenerar-se a còpia d'il·lusió com un au fènix. L'eix vertebrador d'aquesta catarsi col·lectiva té el seu pal de paller en el nou tècnic: Sergio González. L'entrenador només és la punta de l'iceberg d'un moviment més profund i de cercles concèntrics al qual s'està sotmetent l'entitat blanc-i-blava. L'aposta valenta de donar la banqueta a Sergio González és un element més del modus operandi que porta cuinant a foc lent la directiva des del novembre del 2012. Els problemes econòmics segueixen presents i latents en el dia a dia de l'entitat, però davant l'adversitat monetària el club ha perseverat en la seva voluntat de traçar un model definit de club amb un ADN propi ben marcat i, el que és més important, una manera de fer i pensar les coses. A la figura de Sergio s'hi afegeixen les altres dues potes esportives: el duet del futbol de base format per Jordi Lardín i Àngel Morales i el director esportiu, Òscar Perarnau. Quatre homes que han mamat espanyolisme i que tenen sentiment de pertinença al club. Entenen i comprenen el que és ser de l'Espanyol. En l'univers blanc-i-blau les crítiques acostumen a ser furibundes i sense un espai per a la reflexió. Ara, per fi, sembla que s'ha arribat a un consens ampli entre la massa social que torna a recuperar l'orgull per uns colors. L'embolcall d'il·lusió del projecte esportiu no ha anat acompanyat de cap fitxatge mediàtic, sinó d'un de casolà, el de l'entrenador, que ha vist com la imatge de la institució en sortia reforçada. Un tsunami de canvis que també afecta la imatge corporativa del club, que ahir va encetar la campanya d'abonaments amb el lema Meravellosa minoria. Una manera de crear imatge de marca sense caure en les comparacions. Es tracta de fer camí, de traçar un rumb clar i de creure en les teves conviccions. Sortirà més bé o més malament, però ara hi ha una estratègia clara, diàfana i transversal en tota l'entitat. Tothom se la creu. I és que ara es parla la mateixa llengua.