Està bé que s'hagi començat una campanya per donar-se a conèixer i intentar tornar la il·lusió a la parròquia per mirar de tornar a acostar els fidels que s'havien allunyat i aconseguir noves adhesions. Està molt bé que algú hi hagi pensat i que es posi en marxa: projectar l'ADN, mostrar les característiques del club i el tarannà de l'afició. Està molt bé, però tinc la sensació que una vegada més en aquest club, fem el que fem, sempre ens acaba sortint el complex d'inferioritat. I potser és per això que cíclicament sembla que es torni a començar de zero. Segurament els experts en aquest coses han aconsellat als directius que era un bon moment per començar la campanya Meravellosa minoria. Sobretot després de comprovar com, una vegada més, els resultats al camp i la falta de projecte i lideratge han provocat tant desencís. Sempre he dit que és molt complicat i difícil portar un club com l'Espanyol, amb un nom i unes apropiacions i tergiversacions històriques que precisament no hi han ajudat gaire. Però és el que hi ha. Els altres ho tenen molt més fàcil, és clar que sí. Però també tenen molts defectes i sovint es mengen entre ells des de l'opulència. Han d'administrar la opulència, l'altivesa... el creure's el melic del món. I són majoria, sí senyor! Però precisament per això no veig cap necessitat de proclamar als quatre vents que l'Espanyol és més petit! Encara és molt difícil veure personatges rellevants de la societat catalana explicitant que són seguidors de l'Espanyol. Ni que sigui per dir allò que a casa també tenim de tot. Precisament aquesta temporada el futbol ha donat una lliçó a tothom i una plantofada als directius de la cosa. Seran capaços de no deixar jugar l'Eibar a primera divisió si no aconseguix tenir un pressupost d'un milió dos-cents mil, és a dir el que cobren en un mes les figures dels clubs grans? Complexos arribats a aquest punt? Visca l'Eibar!