Qui­nes pro­pos­tes fut­bolísti­ques ens apor­tarà la copa del món de fut­bol del Bra­sil que comença d'aquí a uns dies? La por de la der­rota manarà per damunt de tot amb plan­te­ja­ments defen­sius i amb la intenció d'esgar­ra­par algun punt en la fase ini­cial per sal­var els mobles? Apa­rei­xe­ran entre­na­dors valents i sense por de tenir la pilota? Hi haurà selec­ci­ons que renun­ci­a­ran al seu model? Podrem par­lar d'apor­ta­ci­ons i inno­vació en el mun­dial del Bra­sil? Ja se sap que sem­pre ens agrada bus­car favo­rits en com­pe­ti­ci­ons com el mun­dial de fut­bol que dura un mes llarg i mai no tenim la mesura de com hi arri­ben els espor­tis­tes després d'una tem­po­rada llarga.

Tot­hom té al cap la selecció amfi­tri­ona. El Bra­sil juga a casa i pro­ba­ble­ment la seva pro­posta, sense menys­te­nir la pre­pa­ració física, depèn de voler tenir la pilota als peus i sig­ni­fi­car-se així com una de les selec­ci­ons favo­ri­tes. Si fos al con­trari, els seus segui­dors no enten­drien res de res. Molts bra­si­lers vol­drien tro­bar en la final l'Uru­guai per recor­dar el mun­dial del 1950 i sobre­tot per der­ro­tar-los a Mara­canã, el mateix esce­nari de la der­rota més dolo­rosa que mai han vis­cut els bra­si­lers. El que van expe­ri­men­tar els bra­si­lers encara ho recor­den. Encara ho plo­ren. Ho tenen pre­sent sem­pre que els toca jugar un mun­dial, però ara més. Es torna a jugar al Bra­sil. El grup de l'Uru­guai no és gens fàcil amb la pre­sen­cia d'Angla­terra i Itàlia, que sem­pre hi són, per pen­sar a arri­bar a la final. A ells també els agra­da­ria repe­tir la final i par­ti­ci­par en la revenja del Bra­sil.

Els selec­ci­o­na­dors ja han donat les llis­tes defi­ni­ti­ves. Algu­nes estre­lles n'han que­dat fora per lesió. El pit­jor que li pot pas­sar a un espor­tista que pro­ba­ble­ment ja tenia coll avall que juga­ria aquest estiu el mun­dial. Valdés, Thi­ago; Rada­mel Fal­cao, Mon­to­livo i el mexicà Luis Mon­tes, que s'ha tren­cat la cama en un par­tit amistós quan ja tenia les male­tes fetes per anar al Bra­sil, per exem­ple, no hi seran. Noms reco­ne­guts del fut­bol mun­dial són avui cracs obli­dats pels seus selec­ci­o­na­dors: Ronal­dinho, Tévez, Kaká, Lucas Moura i Giu­seppe Rossi, si volen, ho veu­ran a distància. D'altres hi han entrat pels pèls. Arturo Vidal, ha pas­sat per la sala d'ope­ra­ci­ons. Luis Suárez, també, però entren en les llis­tes de Xile i l'Uru­guai, i Por­tu­gal té entre cotó fluix Cris­ti­ano Ronaldo i Pepe. Tots ells s'hau­ran de moure amb tem­pe­ra­tu­res altes. Poques con­tem­pla­ci­ons de la FIFA envers els espor­tis­tes, als quals obliga a jugar en con­di­ci­ons poc ama­bles per ofe­rir un bon espec­ta­cle. Calor. Molts par­tits d'aquesta copa del món es dis­pu­ta­ran a més de 30 graus.

El mun­dial, aquest i els ante­ri­ors, ser­vei­xen per con­fir­mar o no, l'estat de gràcia o el lide­ratge de les estre­lles del fut­bol mun­dial. Messi no s'estal­viarà les mira­des dels segui­dors argen­tins i de la resta del món. Té pen­dent rei­vin­di­car-se en una gran com­pe­tició amb la seva selecció. Ney­mar, també. I a Cris­ti­ano Ronaldo li pas­sarà el mateix.

Si par­lem de favo­rits cal apun­tar a la llista Ale­ma­nya, que com qui no vol la cosa sem­pre hi és; Holanda, que s'ha reno­vat i ara és un equip jove amb poca experiència, i el Bra­sil i l'Argen­tina.

A la selecció espa­nyola, car­re­gada de juga­dors blau­grana, li toca reva­li­dar un estil de joc que si és gua­nya­dor amb el Barça és un joc avor­rit i sense gràcia i, en canvi, si ho és amb la samar­reta ver­me­lla d'Espa­nya és bri­llant i té totes les gràcies i vir­tuts. Ara ho tor­na­rem a viure i a lle­gir i a escol­tar. Fins a l'avor­ri­ment. Segur.