L'estiu serà mogut a can Barça, segurament seguint la tònica d'aquelles pretemporades d'ara fa uns anys, quan l'equip s'havia de remodelar cada estiu i s'abonava l'ambient perquè alguns diaris esportius d'aquest país, partisans i de club, s'erigissin en la bíblia del bon culer. Luis Enrique arriba amb la fama de ser un paio dur –va dirigir el filial amb mà de ferro–, però també amb capacitat de lideratge i de saber trobar els lideratges perifèrics que poden greixar i fer moure l'organització. Un home que sap combinar la psicologia amb el bon treball sobre la gespa. Lucho sap què s'hi juga tornant a Barcelona després del fracàs de l'argentí Martino i l'època daurada del guardiolisme.

Segurament, el seu caràcter serà la clau per evitar que caigui en les temptacions de la banqueta blaugrana: mitificar l'estil del dream team, voler emular Josep Guardiola i considerar el sacrosant 4-3-3 (amb Leo Messi com a referència, és clar) com a essència de l'estratègia de l'equip. El gran error del malaguanyat Tata Martino, qui no va poder (ni voler) enfrontar-se amb les essències de la culerada per por que el titllessin d'heretge després d'anys d'eufòria constant. Gerardo Martino tenia noves idees –no en tinc cap dubte, sobretot després d'analitzar els primers partits d'aquesta temporada ja acabada–, però va ser incapaç d'imposar-se a la pressió que significa ser entrenador del primer equip del Barça i, sobretot, al complicat entorn. Àlex Santos, col·laborador d'aquest diari, ja ho explica ben clar: “L'entorn, el circ mediàtic del Barça.”

Lucho ha crescut al club i n'ha estat un dels emblemes passats. Possiblement, això també juga a favor seu, i explica la manera com va plantejar la roda de premsa de la seva presentació: posada en escena segura, clar en les formes i contundent en el fons. Però el que Lucho no podrà canviar són les maneres de fer d'una junta que, de moment, sembla més preocupada per l'estètica que per escriure la prosa de la quotidianitat. El perill de tot plegat, que l'estiu es converteixi en un ball de fitxatges, alguns d'un preu impagable, o decisions institucionals simplement per il·lusionar un seguidor que ja torna a tocar a de peus a terra i s'adona que això del futbol són cicles. Lucho potser haurà de treure el fuet.