Primes i primats

Els hipotètics 720.000 euros que els juga­dors de la selecció espa­nyola de fut­bol s'embut­xa­ca­rien per gua­nyar el mun­dial. I fins i tot per ser a la final, i per­dre-la, encara cobra­rien el mateix que l'equip rival per gua­nyar el títol. On és l'escàndol? Que en altres moda­li­tats els matei­xos espor­tis­tes s'hagin de pagar de la seva but­xaca els des­plaçaments per com­pe­tir a escala inter­na­ci­o­nal i, en molts casos, ni tan sols hi puguin anar per aquest mateix motiu? Perquè, ahir, Espa­nya encara va poder par­ti­ci­par en la prova de relleus del cam­pi­o­nat d'Europa de BTT –són qua­tre, en les cate­go­ries elit, sub-23, júnior i elit feme­nina– que es fa a Ale­ma­nya. En l'últim mun­dial, a Sud-àfrica, no van poder córrer perquè no hi tenien la dona (cata­lana, per cert). No s'ho va poder pagar.

Després hi ha l'argu­ment que l'import de les pri­mes ve dels patro­ci­na­dors, que com tot­hom sap i entén per­fec­ta­ment apos­ten pel fut­bol perquè el retorn de la inversió no només està garan­tit sinó que els surt ren­di­ble. És clar. Només cal posar les notícies, veure els temes que ocu­pen la pre­sumpta infor­mació espor­tiva i fer càlculs. Les notícies, mare meva. Bancs res­ca­tats amb diner públic i amb direc­tius que tor­nen la pensió i en paus. Polítics i polítiques dema­nant que es con­demni la violència al car­rer quan encara és l'hora que els par­tits que repre­sen­ten, finançats amb diner negre (a sobre), hagin con­dem­nat públi­ca­ment un règim tota­li­tari impo­sat per els armes. Decrets llei apro­vats men­tre es juga­ven par­tits Barça-Madrid, refor­mes de la Cons­ti­tució que ni tan sols van votar, al con­trari... a la carta, l'Íbex 35, rebai­xes dels impos­tos al joc. No, no es pot bar­re­jar, política i esport. Per això fa quinze dies, en les dues prin­ci­pals cade­nes públi­ques –l'esta­tal tenia 160 envi­ats espe­ci­als, per un par­tit– vam poder pre­sen­ciar, en prime time, per des­comp­tat, l'abraçada de tots dos... Bé. Tenim pressa. Però ho volem tot, eh!