L'estadi de Maracanã és segurament el més famós del món. I serà la seu, apropiada i justa per tant, de la final de la copa del món. Maracanã, però, és també un nom indi, tupí-guaraní per a ser exacte. Un nom que fan servir per a designar una classe d'ocell, tradicional de la zona.

Maracanã era també el nom del que va ser el primer museu dels indis brasilers. Un vell edifici que el govern va voler ensorrar per a fer el pàrquing del nou estadi. Raó per la qual, a l'octubre de 2006, un nombrós grup d'indis el van ocupar protestant, en la que seria una de les primeres mobilitzacions contra la celebració del mundial.

El març de 2013 la policia va entrar-hi per la força i va expulsar tots els qui hi eren, però l'edifici no ha estat ensorrat encara perquè una decisió judicial ho va impedir.

I l'aldea Maracanã, com és coneguda la zona al Brasil, ha esdevingut un símbol de la protesta índia contra el mundial.

Al Brasil hi ha encara prop d'un milió d'indis que pertanyen a uns quaranta grups lingüístics i
ètnics. Tradicionalment han viscut apartats del poder i perseguits. I encara ho estan tot i que la constitució de 1988 va reconèixer els seus drets sobre una sèrie de territoris on poden viure seguint el seu model tradicional.

El 2012, però, farts d'incompliments, els pobles indis del Brasil es van adreçar directament a Nacions Unides per a protestar contra la seua situació i van acusar l'estat brasiler de no protegir-los com cal, especialment de l'especulació econòmica de l'Amazones.

Ara esperen que l'encara no ensorrada aldea Maracanã, a la vora de l'estadi, recorde la seua situació als espectadors del mundial i pose en relleu la seua existència, 300 anys després de l'arribada dels europeus.