En aquest precís instant, el Barça s'ha convertit en un munt de preguntes retòriques sense resposta clara i convincent. Què ha passat aquí? Què s'ha fet tan malament per passar de la glòria a la vergonya de l'Audiencia Nacional en aquest breu espai de temps? Com es justifica aquest silenci esfereïdor de la massa social blaugrana? Neymar ha costat ja 106 milions i va pel camí dels 150 segons caiguin noves multes mentre el jutge els va cridant a declarar com a imputats. No hi ha ni mà negra ni persecució: el Barça paga el preu que correspon quan ho fa fatal i infringeix la legalitat. Mentien de manera contínua quan deien que aquell era el preu exacte de traspàs i que ho tornarien a fer igual, de tan bé com ho van brodar. Ens anem acostumant al fet que cada setmana toqui un altre fascicle d'aquest interminable serial de nyaps i tothom sembla mirar cap a una altra banda, com si el desgavell no li pertoqués, com si no ferís la imatge del club. Ho fan els diaris esportius, publicant rumors en portada quan peten seques, dedicats a les cortines de fum quan se suposa que el paper del periodisme es basa en la informació i també, per la denúncia de tot allò que va de tort. Qui vulgui mirar i analitzar, porta redactada una respectable llista de despropòsits en aquests quatre anys de mandat, coronats per un president fugit i els successors aferrats com poden a la muntanya russa que ells solets s'han creat per pura ineficàcia. Semblen disposats a seguir la lliçó i exemple del seu admirat president Núñez, que sempre trobava a mà escuts i bocs expiatoris per no cedir la poltrona, convençut que el Barça formava part del seu patrimoni. Au, fitxeu i fitxeu, que així quedarà tot tapat. El pitjor és que van pel camí de guanyar la partida per desmoralització i avorriment d'aquella massa social que fa quatre dies vessava d'orgull.

Hem passat, objectivament, de la glòria al disbarat en un parell d'anys justos, amb el punt de sortida marcat el dia que Guardiola va tocar el dos, potser preveient aquest desori. I hom va acumulant situacions enutjoses sense que ningú hi posi remei ni vulgui actuar.

El barcelonisme calla en un silenci clamorós dels que glaça l'ànima, va entomant en demostració d'una infinita paciència. Es permeten els abusos, bramen les evidències... i tothom callat. Ja que aquest és el pa que s'hi dóna, esperem en justa coherència que algú reclami a aquesta directiva, fugida o present, que faci el favor de pagar la respectable diferència causada per la seva (mala) gestió en el cas Neymar. Aquells que només reaccionen si els toquen la cartera saben perfectament que aquesta jugada sortirà per una propina de desenes de milions. Recorrent a la ironia, estem convençuts que es grataran la butxaca per reparar la tremenda relliscada. Enginyeria financera, i han caigut de quatre potes.

Però tant se val, Rakitic, Koke, Marquinhos... a distraure la trista evidència i a embolicar-nos amb la bandera blaugrana, que tot ho tapa. Aquest silenci sepulcral dels seguidors fa mal, molt de mal a la imatge i al prestigi del club, als convençuts del fet que no tot s'hi val, i menys encara si parlem del Futbol Club Barcelona. Què més ha de passar per reaccionar i exigir responsabilitats?