Els Sants marxen a Perpinyà
els Dragons rebran
el líder, el
Saint Helens, amb la
Festa de la Catalanitat
Si us compteu entre els apassionats del rugbi (com qui signa aquestes línies), us pot haver atacat una sensació de buit, ara que tot sembla que s'ha acabat. La divisió d'honor espanyola, amb un bon paper de la Santboiana. L'INEF Barcelona, que va arribar a les semifinals de la divisió d'honor femenina. El FC Barcelona tornant a primera i el Sant Cugat a les portes de l'ascens. L'Hospitalet emportant-se la copa Catalana. La USAP perdent la seva plaça en el Top 14 francès per primera vegada en la seva història. Wilko disputant el seu últim partit com a professional...
Tranquils, que encara queden emocions per als que ens agrada la pilota ovalada. L'altre rugbi, el de 13, està on fire. La Super League anglesa, la màxima competició europea de clubs, en què militen els Dragons Catalans, té el magnífic costum de disputar-se durant la primavera i l'estiu amb tota normalitat. Tenim ben a prop de casa, a l'estadi Gilbert Brutus de Perpinyà, l'ocasió de veure un rugbi diferent, més plàstic, més dinàmic, més àgil. Sense anar més lluny, aquest dissabte hi haurà un matx fantàstic, amb la visita del líder del torneig, el Saint Helens. És un equip formidable, però els catalans estan aguantant el tipus i es mantenen en posicions de play-off. Si amb això no en teniu prou, heu de saber que els Dragons aprofitaran l'avinentesa per celebrar la Festa de la Catalanitat. És que l'equip de Perpinyà també ha fet de la seva identitat catalana una bandera, fins i tot a un nivell més compromès que la USAP, en ocasions. No perden oportunitat de recordar a qualsevol català del sud que els visiti que l'himne del club és Els segadors, i que la banda de la reina d'Anglaterra el va tocar quan els Dragons van disputar a Wembley la final de la copa. A la megafonia de l'estadi es parla en català, un tret que la USAP ha perdut, malauradament, amb la seva deriva actual. Després de tantes decepcions, és una alenada d'aire fresc veure que la identitat catalana, tan lligada a la pràctica del rugbi a la Catalunya del Nord, està ben viva gràcies als Dragons Catalans, que l'exhibeixen amb orgull arreu d'Anglaterra quan juguen de visitants.