Rafa Nadal va aconseguir diumenge al Roland Garros el que no havia assolit mai cap tennista: guanyar per novena vegada el mateix torneig. Ja tenia el rècord absolut de victòries a París i ara, a més, amb el cinquè títol consecutiu, supera el registre del suec Björn Borg, que havia encadenat quatre victòries entre el 1978 i el 1981. El manacorí s'ha guanyat a pols la consideració de millor tennista de la història sobre terra batuda, amb permís de Guillermo Vilas. El novè títol assolit pel número 1 de l'ATP a la Philippe Chatrier picant pedra contra Novak Djokovic, n'és la prova més recent. El de diumenge va ser el catorzè Grand Slam de Nadal, fet que el situa en el mateix nivell que Pete Sampras. Només hi ha un tennista que n'ha guanyat més: el suís Roger Federer, que en té disset, per qui Nadal professa una gran admiració, segons ha dit més d'una vegada. Els registres de Nadal són impressionants, reservats als millors de tots els temps en aquest esport. I només són assolibles si, com passa en el cas del de Manacor, a l'imprescindible talent dels esportistes d'elit s'hi afegeix el treball constant, la persistència en els moments en què les coses no van bé –derrotes i lesions– i una gran fam per continuar guanyant quan ja ho has guanyat tot.