Som molts, cada cop més, els que pensem que a can Barça s'imposa un canvi de direcció i que l'actual directiva no només ha comès prou pecats per ser rellevada, amb urgència, sinó que esdevé una llosa per a un projecte de futur. Primer, per l'escassa legitimitat. Segon, perquè hi ha gent preparada per prendre el relleu. I tercer, perquè és el soci qui ha d'avalar a les urnes aquest procés de canvi i renovació al Barça.

Si el soci determina que ha de ser una candidatura liderada per l'actual junta o nascuda de l'actual junta la que ha de conduir aquesta nova etapa del Barça, res a dir, així sigui. Però és imprescindible un mandat social sorgit de les urnes, les mateixes que van castigar Laporta en un referèndum salvat in extremis, les que van sentenciar els seus relleus fallits.

Jan Laporta es tornarà a presentar per poc que pugui. També Agustí Benedito. Tots dos amb empenta, tots dos amb il·lusió, tots dos en sintonia amb el país i el moment apassionant que vivim. Un, va ser president i la fama el precedeix. I això que és un handicap –vista la terrible campanya de desprestigi que va patir– a alguns ens fa pensar que dels errors també se n'aprèn. I d'errors en va cometre, el Jan, i en el darrer tram del seu mandat es van multiplicar. No només errors de gestió, també d'entorn i de presa de decisions. Però és indiscutiblement el president de més èxit de la història, és el president que va canviar el club i es mereix, sens dubte, un reconeixement i una segona oportunitat. Pel que fa a Benedito, no puc deixar d'expressar que es mereix que li fem confiança. S'estima el club, s'estima el país i s'ha sabut envoltar de bona gent.

Si demà anés a votar una candidatura consensuada pels dos, la votaria a ulls clucs. La pena és que em volen fer triar. I aleshores és quan em compliquen la vida. Només els recordaria, cosa que vaig tenir ocasió de suggerir a ambdós simultàniament, que els desitjo el millor, però que, arribat el moment, en plena contesa electoral i comptant que competiran, que s'imposi la generositat. I si en la recta final un d'ells, clarament, es queda sense possibilitats, que tingui el coratge i la generositat de renunciar en favor de l'altre. El que no podria passar és que l'un per l'altre, mirant-se de reüll, regalessin les eleccions a un tercer en discòrdia; si han de seguir els hereus del Rosell, que no sigui contra l'opinió de la majoria expressada en sengles candidatures.