Pedro Martínez ha deixat de ser el tècnic del Gran Canària gairebé d'un dia per l'altre. Després de vuit temporades, repartides en dues etapes diferents, i d'aconseguir els millors resultats de la història del club els dos últims anys, han prescindit d'ell al·legant que volen fer un pas endavant i seguir creixent. Sorprèn que aquest sigui l'argument oficial del club canari justament quan la línia ascendent de l'equip amb l'entrenador català a la banqueta era més que evident.

Ningú ha donat més explicacions i només el president de l'entitat, veient que rebia crítiques a tort i a dret, ha donat a entendre que la decisió ve de més amunt i que d'aquí a uns mesos serà el moment de parlar-ne amb més calma.

És evident que les excuses per explicar la no-continuïtat de Pedro Martínez no se les empassa ningú, i més quan és vox populi a les Canàries i en tots els àmbits del bàsquet ACB que el responsable d'esports del Cabildo de Gran Canària, institució de la qual depèn del tot el club, no comparteix les idees de Pedro Martínez.

No les idees esportives sinó les polítiques, les socials o les econòmiques. I és que Martínez sempre ha estat clar, i a la vegada correcte, a l'hora d'expressar les seves opinions sobre els temes més candents de l'actualitat, com ara els desnonaments, la llei de l'avortament, el dret a decidir o el debat entre la monarquia i la república, per posar alguns exemples. I ara resulta que, com que aquestes opinions no coincideixen amb les dels polítics que tenen la paella pel mànec del club, el fan fora. És tan surrealista com valorar un entrenador no per la seva feina sinó per les seves idees.

D'entrada, ja anem malament quan les entitats esportives han de dependre tant de les institucions polítiques i dels seus dirigents. Ja sabem que el cas del Gran Canària no és l'únic, però estar lligats de mans i peus amb aquest perfil de polítics és un mal negoci.

I en segon lloc, és preocupant que l'any 2014 un professional de l'esport pugui ser acomiadat per la seva ideologia. Trobem del tot normal que un músic, un actor o un escriptor parlin de política però ens escandalitzem quan ho fa un esportista. Però això ja seria entrar en un altre debat que segurament mereixeria un article a part.