Fa quinze dies Colònia va tornar a quedar literalment envaïda pels aficionats a l'handbol. El pont de Hohenzollern, que connecta el marge esquerre del Rin flanquejat per l'imponent catedral gòtica i el marge dret amb el recinte firal i el majestuós Lanxess Arena, es va convertir en una passarel·la de seguidors dels quatre equips participants en la final a 4 de la lliga de campions, el Kiel alemany, el Veszprém hongarès, el Flensburg germanicodanès i el Barça català. D'entre l'amalgama de colors de les samarretes dels diferents aficionats destacaven la dels zebres, alguns amb la inscripció de ‘Viva Kielonia!' (per la unió del nom de les dues ciutats alemanyes, Kiel i Colònia). I és que els seguidors del campió de la Bundeslliga, després de dos títols (2010 i 2012) i quatre participacions en cinc edicions, ja s'han fet seva la ciutat de Renània i van tornar a ser àmplia majoria durant els dos dies que va durar la competició. Tot i el suport majoritari en les grades del Lanxess Arena, amb capacitat per a vint mil espectadors, l'equip del nord d'Alemanya va tornar a claudicar contra un dels seus rivals de la Bundeslliga. El 2013 va ser contra l'Hamburg, en les semifinals, i el 2014, contra el Flensburg, en la gran final. En aquesta edició, però, la patacada més grossa se l'ha emportat el Barça. I no tant per haver quedat eliminat en les semifinals sinó per la manera com es va quedar fora d'una final que ja tenia a tocar.

El Barça arribava a la cita després de l'enèsima demostració de força al Palau, on en els quarts de final va ser capaç de remuntar set gols al Rhein-Neckar Löwen, una altra de les grans potències alemanyes. Si la del Palau va ser una altra gesta per recordar, la desfeta del Lanxess Arena quedarà gravada entre les jornades negres de l'handbol blaugrana, si més no perquè no es torni a repetir. A cop calent, incomprensió i incredulitat eren els dos conceptes més repetits pels jugadors a l'hora d'intentar explicar com van poder perdre un avantatge de 6 gols en només 8 minuts de joc (32-26). Després, vindria la pròrroga i la derrota en els penals. El capità Víctor Tomàs, molt tocat, va afirmar després del partit que amb la diferència de 6 gols no havien anat a per la final. Al cap d'uns dies i amb el cap fred, el porter Daniel Saric també va atribuir la desfeta a una certa falta d'instint assassí. L'equip no va saber rematar la feina quan tenia el rival gairebé enfonsat. Una radiografia més acurada d'aquells maleïts vuit minuts portarien a una concatenació d'errades pròpies i fins i tot arbitrals, i d'encerts del rival, fruit de ben segur d'una baixada de tensió blaugrana. Pèrdues de pilota infantils, certa precipitació i l'excepcional actuació del porter Rasmussen, aturant algunes oportunitats molt clares en els últims minuts, van ser els fets constatables del naufragi barcelonista. I en el desenllaç, a pocs segons del temps reglamentari, segur que va faltar murrieria. En tot cas, la final a 4 del 2014 ja és història i el Barça ja ha presentat algunes de les cares noves –dimarts, Sigurdsson, provinent del Kiel– per intentar tornar-hi a ser el 2015. En aquest sentit, són destacables les reflexions de l'estrella francesa Nikola Karabatic després de la victòria en el partit pel tercer lloc contra el Veszprém: “Era difícil motivar-se per un partit com aquest, però era important pels aficionats, pel club i per l'equip no acabar amb una altra derrota. Com a esportistes, els mals moments ens han de servir pel futur. Cada temporada comencem de zero i a l'agost ja estarem treballant per reprendre la lliga i la lliga de Campions.” I va sentenciar: “És fàcil ser d'un equip quan guanyes, però nosaltres hem sabut estar units en la derrota i això encara és més important amb vista al futur.”