Definitivament, i perdoneu l'expressió, se'n foten de nosaltres. Aquells que s'aferren al poder en tots els ordres de la vida i desitgen negar-nos el pa i la sal a la resta dels pobres mortals empren alguns trucs demagògics, populistes, plens de promeses i paraules buides que haurien de fer-los caure la cara de vergonya per creure que som rucs i que ens ho empassem tot. Deuen pensar que no tenim ulls a la cara, ni capacitat d'anàlisi de la realitat, que estem aquí per donar-los carta blanca i deixar-los actuar al marge de qualsevol eficàcia i legalitat, només en benefici propi. Sembla mentida que Jordi Bartomeu digués el que va deixar anar al senat blaugrana. Textualment: “No deixeu que malmetin l'essència de barcelonistes amb crítiques. Aquesta junta no és cridanera. Actuarem a la catalana, treballarem amb la cultura de l'esforç, de l'honestedat, amb transparència i rigor. A Neymar el volia tothom, i tenim la consciència tranquil·la.” Ben ample es va quedar. Igual s'ho creu de veritat i tot. Au, qui dia (i discurs) passa any empeny. Les paraules buides van per una banda, la tossuda evidència marxa en antítesi, però, com diuen cínicament del periodisme, no deixis que la veritat t'espatlli un bon titular. La seva dèria, transmetre sensació d'estar a les millors mans. La realitat, només guanyen temps i ara gaudeixen de dues treves, la del mundial i la del jutge Ruz, que els deixarà tranquils fins a finals de juliol. Continuen amagant que la seva arrogància envers un soci que demanava informació –i, precisament, transparència– els ha portat fins a l'Audiencia Nacional. Tant se val, no n'aprenen, i volen, de passada, tapar els nyaps amb l'anunci d'un superàvit manipulat de 30 milions, com si només importessin els diners. Tot molt nuñista.

Mentrestant, continuen amb la seva sapastre manera de fer, i n'hi ha prou amb observar una nova alerta. Tal com ja van intentar amb Messi de manera sibil·lina, subterrània i sense èxit, ara volen empènyer Xavi cap a la porta de sortida, filtrant als seus amics de la premsa una hipotètica oferta milionària de Qatar. Com que aquí prescindim del que realment importa, ningú va investigar què coi volia dir Luis Enrique en relació amb la continuïtat del fantàstic migcampista, barcelonista de pedra picada, quan es va expressar d'aquella manera tan misteriosa el dia de la presentació. No estarà pas alliçonat per la junta, pretenent encara desmuntar el bo i millor del passat gloriós? Les seves estratègies són meditades i així, per emprenyar, col·loquen Laporta darrere l'oferta àrab per donar un toc conspiranoic a l'operació. Sembla mentida, però parlem de gent incapaç de deixar ni tan sols en pau els dos entrenadors de l'època més gloriosa, en utilitzacions que ultrapassen qualsevol mesura ètica. A sobre, els sents i són fantàstics, els millors, quan han venut un munt de motos sense rodes i la seva gestió de quatre anys salta a la vista. Mentre va durar la inèrcia, cap problema. Quan van començar a actuar, un desastre que no poden tapar ni els seus còmplices. Per a ells, llàstima que encara pensem i, per tant, sigui prou fàcil augurar que aquest Barça poc farà de bo si segueix en aquestes mans que només improvisen la pròpia supervivència i són capaços de dubtar d'algú com Xavi.