Ha passat tan poc temps després del final de les batalles futbolístiques de la temporada de clubs que es fa estrany que ja hagi arribat el mundial i que, a més, hi hagin tingut lloc tantes coses, algunes de les quals van començar abans de la jornada inaugural. De fet, aquestes coses prèvies (que no són relatives als partits, a les victòries o les derrotes dels equips) ja es van manifestar al Brasil fa un any, amb motiu de la celebració de la copa Federacions: una multitud va protestar pel cost del mundial de futbol (només la remodelació de Maracanã ha suposat 300 milions d'euros) mentre al país hi ha una mancança d'inversions en l'educació, la sanitat i el transport públic. Les protestes s'han mantingut des d'aleshores i, reprimides per una policia que continua actuant com en l'època de la dictadura, s'han renovat amb l'arribada del mundial. Per què? Es diu que el Brasil ha viscut en els últims anys una prosperitat econòmica que ha millorat les condicions de vida de bona part dels seus ciutadans, però tal cosa no representa que no es mantinguin les desigualtats i que no hi hagi pendent la creació del mal anomenat estat del benestar, perquè, de fet, ho és del compromís amb uns serveis públics ineludibles que ho han de ser per a tothom perquè sigui possible una mínima justícia social.

Al Brasil volen allò que els magnats financers volen destruir a Europa. Els agents del capitalisme ho tenen tot planificat, però els moviments de resistència poden sortir dels llocs i de la manera més inesperats. Essent a propòsit del futbol, que ha fet embogir tants brasilers, qui hauria dit que haurien emergit tantes protestes socials al país de la samba? Doncs resulta que al Brasil s'ha espatllat la maquinària de l'alineació futbolística.

Arran de les protestes durant la copa Federacions, diversos futbolistes i exfutbolistes (com ara l'estimat Rivaldo) van donar suport a les demandes ciutadanes. Fins i tot Neymar, que va fer córrer per les xarxes socials que estava a favor d'un Brasil més just, més segur, més honest. No sé gaire bé a què s'ha dedicat Neymar aquest últim any a Barcelona, però hauria pogut aprofitar el temps per explicar alguna cosa del seu país (i del món en general) a Iniesta. Mira que el de Fuentealbilla sembla bon noi, però s'ha de ser inconscient o innocent (i això no sempre és una cosa bona) per afirmar que al Brasil no haurien de protestar, sinó festejar. Què? Ja n'haurien de fer prou si “la copa du mondo es nostra”? Ai, Iniesta... No va quedar gaire bé menystenint les demandes socials dels brasilers (i les d'altres, com ara els catalans i espanyols) després que els futbolistes espanyols negociessin amb la federació que, en el cas de guanyar el mundial, tindrien una prima de 720.000 euros, una suma que seria igualment descomunal encara que no hi hagués una crisi a l'Estat espanyol que sobretot afecta les classes populars que, ai, ara deuen estar pendents de si la roja queda eliminada. Hi ha qui ha dit que criticar l'import de la prima és demagògic perquè, en el cas que la selecció espanyola guanyés el mundial, comportaria un gran negoci per a la federació i una bona publicitat per a Espanya. Seria una gran contribució a la marca Espanya, vaja. Tanmateix, després del partit d'ahir contra Holanda, han baixat considerablement les expectatives espanyoles respecte a la renovació del títol. La setmana vinent, un cop s'hagi celebrat el partit contra Xile i s'hagi consumat o no la possible eliminació en la primera fase, hi haurà ocasió de considerar si, com en el cas del Barça, la selecció espanyola ha arribat a la fi del seu cicle triomfant. Si és així, potser s'incrementarà a l'Estat espanyol la lluita per conservar els drets que els brasilers demanen. Les derrotes futbolístiques a vegades serveixen per deixar el futbol en el seu lloc i no donar-hi tanta importància. I, per exemple, potser es podria considerar que, a mesura que el Barça ha anat perdent, a Catalunya ha augmentat l'independentisme i, fins i tot, la consciència social. Ahir hi havia una manifestació a favor de l'educació pública, que és molt més important que el Barça i, evidentment, la roja.