La cistella de Marcelinho Huertas en l'últim segon del partit a la pista del València permet al Barça disputar una nova final de la lliga ACB contra el Madrid. Serà la tercera consecutiva contra els madrilenys, amb els quals s'han trobat en una final de lliga en 21 ocasions. El balanç és de 15 victòries del Madrid i 7 del Barça, tot i que l'estadística s'iguala molt si comptem les lligues de l'era ACB: 5 a 6 a favor dels blancs. Encara una altra dada: els blaugrana enllaçaran la seva setzena final consecutiva dels diversos tornejos ACB. No se'n perden cap des de la final de copa de la temporada 2008/09. Aquestes xifres porten Xavi Pascual a expressar, amb tot la raó del món, que una trajectòria així diu molt de l'equip. Demostren un altíssim nivell competitiu mantingut de manera continuada, cosa que no pot ser fruit de la casualitat. El mateix Pasqual i Joan Creus en són responsables, en bona part. Com diu el capità, Juan Carlos Navarro, l'equip té caràcter i el sol mostrar en tota la seva expressió quan les coses se li posen més difícils. Com a prova, el 2-3 de la sèrie contra el València, amb tres victòries en pista contrària, un fet que no s'havia produït mai. Contra el Madrid, a priori, tampoc he té gens fàcil. Necessitarà tornar a mostrar el caràcter.