Quan es parla de posar nom a l'estadi a canvi de quantitats prou suculentes d'euros, un no es pot estar de fer números o, més fàcil encara, buscar qui els ha fet abans. D'entrada, així sense embuts, em sembla una gran operació llogar el nom de l'estadi. I a sobre fer-ho per una quantitat respectable i d'acord amb el nivell social i la rellevància del club (conjuntura esportiva a part). M'explico. L'Espanyol ha tancat l'operació per cinc milions d'euros anuals i per un període, en principi, de set anys. Precisament aquest dies ha sortit publicat que el Real Madrid no ha aconseguit llogar el nom de l'estadi Bernabéu per cinquanta milions d'euros l'any i per un període de temps similar. Cinquanta milions és una quantitat considerable, tan com el pressupost que ha tingut l'Espanyol aquesta temporada. Aquesta observació demostra dues coses. La primera, òbvia i recurrent, que la lliga espanyola és de les més desequilibrades de totes segons els recursos de què disposa cada club. I la segona, que els directius blanc-i-blaus ho han negociat molt bé. Els cinc milions que han acordat amb els llogaters és el deu per cent del pressupost mentre que els cinquanta del Madrid estarien per sota de l'equivalent del nou per cent del seu (580 milions). I encara una altra cosa. Davant d'aquests tipus d'operacions, no m'entra al cap que encara hi hagi clubs que tinguin escrúpols absurds i deixin passar ocasions com aquestes per allò del “més que...” Segurament cal esperar ara que amb aquest increment dels recursos el nou entrenador, Sergio González, tingui la capacitat i el marge de maniobra suficient per estructurar una plantilla amb garanties. Cal incorporar un mínim de cinc jugadors i és vital no errar el tret. I no si val a pensar que ja hem oblidat el nefast i imperdonable tram final de temporada. No ho sé, però és fàcil imaginar que en el contracte de lloguer deu dir alguna cosa referent al fet de baixar!