Francesc Roca és el nou president executiu de l'ACB. Els aficionats del bàsquet no saben qui és. De fet, segur que tampoc no sabrien dir el nom de l'anterior president, Beto Agustí. Però això, i ho dic amb respecte per Francesc Roca, no és important. El que sí que ho és, però, és que si al final es coneix el seu nom serà perquè haurà fet coses bones per al bàsquet. La primera la va fer dijous amb una trobada informal amb els periodistes, en què va estar obert a qualsevol pregunta, durant dues hores, sense límit. M'agradaria subratllar dues coses. La primera és que, a priori, sense conèixer-lo, sap escoltar i té humilitat. Quan hi havia algun aspecte que desconeixia no deia una resposta de cara a la galeria, quan desconeixia una qüestió li preguntava al seu assessor de comunicació i si no ho tenia encara estudiat, deia: “ M'ho miraré.” Chapeau. La segona cosa que em va agradar molt va ser la seva sinceritat i que va destacar que és un gestor, que ha arribat a l'ACB per trobar solucions, i després d'uns mesos en què la lluita interna entre clubs –que hi seguirà sent– no ha deixat moure fitxa, això de trobar solucions té un preu incalculable. Francesc Roca, un català, prové de dos àmbits clau: ha estat el responsable de la Lliga de Futbol Professional i de l'NBA a Europa, els dos miralls que l'ACB ha de seguir. Roca no es va tallar en dir que no entén que els mitjans de comunicació no tinguin més facilitats per accedir als jugadors, que això ha de canviar per fer que els aficionats puguin tenir a mà tot el que fa referència a l'ACB. També va tenir una declaració d'intencions envers potenciar el bàsquet en les xarxes, amb continguts audiovisuals, i a més va deixar clar que vol mirar i modificar les exigències per entrar en l'ACB, que fan que clubs com el Burgos hi hagin de renunciar dos anys seguits... Moltes idees, moltes iniciatives, moltes propostes i amb un màxim de dos anys de marge. Ara toca deixar-lo treballar. D'entrada, sembla que l'elecció és bona.