En aquest mundial de futbol hem vist un gran invent tecnològic que facilita la feina dels àrbitres: un esprai. Per evitar els saltirons que fan els defenses que es col·loquen a la barrera, es pinta una ratlla blanca a la gespa que desapareix a cap de pocs minuts. L'invent s'ha estat provant amb èxit en algunes lligues sud-americanes, i sembla que després de la copa del món el seu ús es farà extensiu a la resta de lligues del planeta. S'ha de dir que funciona molt bé: els jugadors respecten la línia blanca i l'àrbitre s'estalvia esbroncades i amenaces.

L'altra gran incorporació és l'ull de falcó, que ens mostra una vegada i una altra jugades que tothom ha vist que no han estat gol, com si es pixessin a sobre per fer-lo servir i no trobessin l'oportunitat.

Cal aplaudir que finalment la FIFA s'hagi posat les piles i comenci a incorporar la tecnologia ja disponible en altres esports per evitar les polèmiques i les manipulacions. També s'ha de dir, però, que han fet curt, i que sembla increïble que encara es resisteixin a afegir l'arbitratge de vídeo, un element clau en el desenvolupament d'altres disciplines, com el bàsquet i el rugbi. Amb això, la FIFA no fa res més que alimentar les sospites i les malfiances. Encara no ha acabat la primera fase del mundial i ja ens hem fet un fart de veure penals inexistents, fores de joc inventats, faltes simulades i un llarg etcètera. Ja em perdonareu que insisteixi (sabeu que sóc un malalt del rugbi), però en l'esport de la pilota ovalada l'arbitratge de vídeo elimina la majoria de les polèmiques. En els moments importants –un penal, un fora de joc, una falta que mereix l'expulsió– senzillament s'atura el joc un moment i es deixa que el jutge de vídeo analitzi la jugada des de diversos angles i a càmera lenta. En la Super League anglesa de rugbi de XIII, per exemple, el visionat que fa l'àrbitre de vídeo és retransmès a temps real per les pantalles gegants dels estadis i per televisió. Transparència total.

És molt sospitós que la FIFA no vulgui incorporar l'arbitratge de vídeo, però s'entén perfectament, perquè parlem d'una institució en què la corrupció ha estat llargament provada als tribunals des de l'era Havelange, i ara torna a estar tacada per l'ombra de la compra de vots per a la designació de Qatar com a seu del mundial 2022.

És evident que l'arbitratge de vídeo reduiria notablement el marge de maniobra de la FIFA per intervenir en els resultats dels partits, i aquells penals clamorosos, aquells fores de joc decisius, aquelles expulsions determinants, ja no es podrien produir amb tanta impunitat com succeeixen avui en el mundial al Brasil.

De moment, la FIFA intenta distreure el personal amb l'ull de falcó i les ratlles d'escuma sobre la gespa, però si el millor que ens poden oferir per augmentar la transparència del futbol és un esprai, ja podem plegar.