No negaré que els golejadors continuen sent les estrelles per excel·lència del futbol. Un esport que és gol en essència, l'objectiu sublim. Però des del meu punt de vista, una modernització dels sistemes tàctics ha fet que el grup sigui més fonamental que mai i que l'equip requereixi una gran coordinació. Les diferències entre línies s'esvaeixen i la determinació del paper de cada jugador és cada cop més complexa. Per això en aquest mundial la transcendència de les estrelles serà probablement més fugaç, encara que tots els cracs, especialment Messi i Neymar, vulguin emular el paper de Maradona o Pelé i fins i tot cantin encara en la pugna entre els dos grans astres del futbol: “Brasil, decime qué se siente tener en casa a tu papá. Te juro que aunque pasen los años, nunca nos vamos a olvidar...Que el Diego te gambeteó, que Canni te vacunó, que estás llorando desde Italia hasta hoy. A Messi lo vas a ver, la copa nos va a traer, Maradona es más grande que Pelé...”

Ara, però, són els blocs futbolístics els que marquen la tendència i, al meu entendre, són partits com el disputat entre Alemanya i Ghana que s'han de seguir atentament. Un partit en què Klose va igualar el Ronaldo brasiler com a màxim golejador dels mundials amb 15 dianes.

El Brasil de Scolari té en jugadors com Thiago Silva i David Luiz una columna vertebral diferent a la tradició d'aquesta selecció. Però la fermesa defensiva fa que Neymar no tingui gaire companyia en la tradicional huracanada davantera brasilera i depèn que la seva connexió amb Oscar estigui greixada i tingui el dia, amb un Paulinho que està molt lluny de forma del que vam veure per exemple en la copa de les Confederacions. Messi està acompanyat de grans jugadors com ara el Kun Agüero i Higuaín, i a hores d'ara s'ha mostrat decisiu, però veurem en els partits clau com respon el conjunt albiceleste amb Gago, Zabaleta i companyia, llevat que Mascherano imposi un cert ordre. Que Rooney és un gran jugador no hi ha cap mena de dubte, però no es pot oblidar que el gol contra l'Uruguai és el primer que marca en un mundial i que de poc va servir a la seva Anglaterra, ja eliminada estrepitosament. I no faré sang de la infame actuació de les diverses estrelles de la campiona del món espanyola, una roja sense cap rumb, ni individual ni col·lectiu.

Si hi ha un jugador que ha marcat la diferència i que pot fulgurar en el firmament com a estrella decisiva és Luis Suárez, que no va poder disputar el primer partit que l'Uruguai va perdre amb Costa Rica contra tot pronòstic i, en canvi, va ser clau per a la victòria contra Anglaterra que va revifar els veïns de Messi. L'uruguaià del Liverpool haurà de reafirmar aquest paper en el decisiu partit d'avui contra Itàlia, però la Bota d'Or que comparteix amb Cristiano Ronaldo hauria de ser de la seva exclusiva propietat després del lamentable mundial del crac portuguès, si hi hagués justícia futbolística.

En definitiva, les estrelles encara brillen en el futbol, però al cel del Brasil semblen força fugaces i les constel·lacions tindran cada cop més pes en el firmament.