Hi ha un perfil de jugador que no figurarà mai en els onzes tipus que es confeccionen per reconèixer els millors futbolistes a final de temporada. Són els que responen a la màxima que diu que ho fan tot tan senzill que sembla que no facin res. Però alhora, són aquells que, quan no hi són, alguna cosa no rutlla. Són aquells que sempre pensen en el col·lectiu abans que en el lluïment propi. Els que tenen el full de ruta de l'equip al cap: si surt el lateral dret, van cap a la seva banda per tapar la zona per si l'equip perd la bola i perquè no els enganxin en el replegament; aguanten la zona quan hi ha una transició ofensiva perquè els companys sempre tinguin una sortida enrere i es pugui assegurar la possessió; basculen a les zones on intueixen que serà necessària una cobertura o per evitar que un company quedi en inferioritat en un dos contra un; llegeixen perfectament les zones on es pot guanyar una pilota procedent d'un rebuig o, entre altres coses, saben detectar si cal imprimir velocitat o temporitzar. Jugadors que pel fet de fer-ho senzill poden ser jutjats erròniament de simples, quan són tot el contrari: la seva intel·ligència tàctica els permet sempre prendre les millors decisions, trobar les línies de passada òptimes i prendre els mínims riscos per a l'equip, a banda de proporcionar altes quotes de llibertat als jugadors més creatius. Un d'aquests jugadors és Kyle Beckerman, migcampista dels Estats Units, que ha ofert unes prestacions impressionants en els dos partits que ha disputat fins ara en el mundial. Lluny dels focus sota els que viuen el davanter Dempsey i el migcampista Bradley, ell fa una feina impagable, apartat dels estereotips que solen situar aquest perfil de jugadors com a simples destructors de joc.

La seva història va lligada a la iniciativa empresa per la federació dels Estats Units de crear un programa per a joves talents, el 1999. Beckerman va abandonar la lluita lliure i va canviar Maryland i casa seva, per dedicar-se exclusivament al futbol, a Florida, amb 17 anys. Es va convertir en un fix en les convocatòries de les seleccions inferiors, però –coses que passen a aquests jugadors amb un perfil mal entès de secundaris–, companys seus de generació, com Beasley, Donovan i Dempsey es van consolidar a l'equip absolut, mentre que ell, que ha desenvolupat tota la seva carrera a la Major League Soccer (actualment juga al Real Salt Lake), ha hagut d'esperar a l'arribada de Klinsmann, que ho va tenir clar i va confiar en la seva fiabilitat: “No perd mai la concentració. Sempre que surt al camp, ja saps el que donarà.” Beckerman també ho té clar: “Al Real Salt Lake, la nostra teoria es simple: t'has d'esforçar pel company. És una cosa contagiosa.” Una constància en l'esforç que li ha permès disputar un mundial amb 32 anys i convertir-se en una peça vital per al joc dels EUA.