Per les poques coses que transcendeixen a l'exterior, un té la sensació que la directiva de l'Espanyol encara no ha començat les vacances. Quant tot just s'està paint la notícia del negoci, rodó, pel sistema de rebatejar l'estadi, es fa públic que ja tenen en cartera cedir a canvi de més virolla una de les cantonades de l'estadi per instal·lar-hi un túnel del vent, semblant al que ja funciona a Empuriabrava. Sincerament, no sé si aquest negoci funciona o no, però és cert que això de perdre la gravetat a còpia de bufar fort està prou de moda i és un atractiu més per afegir a l'oferta turística altempordanesa.

No sé si en tot això de les operacions financeres blanc-i-blaves hi té alguna cosa a veure el conegut economista José María Gay de Liébana, però tant se val. Si més no, en les seves aparicions als mitjans sol avalar la manera com darrerament es porten els números a l'Espanyol. I això està molt bé perquè si més no vol dir que s'està encarrilant un dels problemes endèmics que té el club: l'econòmic.

De cara a la temporada que ve cal esperar que el nou tècnic l'encerti i sigui capaç de tornar a generar il·lusió. No li serà gens fàcil, però coneix la casa i això l'ha d'ajudar. Posar les bases per estructurar una plantilla prou sòlida i competitiva sobretot perquè no s'hagi d'obsessionar amb algun objectiu prefixat. I en els moments de dubte, en les hores baixes, que es fixi en el que ha aconseguit un club com el Llagostera: de tercera regional a segona divisió en deu anys. Ep!, i els mitjans oficials mirant-lo de reüll, com en la retransmissió del dissabte passat. Com l'Espanyol, és el petit i se'l tracta com a tal. Què hi farem! I una darrera cosa: tampoc s'hi val a obsessionar-se pels trenta mil socis. Com segurament diria el professor més enllà dels vint mil depèn sempre de la conjuntura, del si entra o no entra. La directiva no fa vacances, però un servidor, sí. Bon estiu