És el pilot de moda, el nou referent que desencadena una tempesta cada cop que surt a la pista, però s'ha de veure si Marc Márquez acaba guanyant nou títols mundials com Valentino Rossi, ni si aguantarà quinze temporades competint al màxim nivell. En tot cas, estem d'acord que si algú ho pot fer és ell.

Més enllà del que passa a les pistes, la veritat irrefutable és que Dorna, Honda i, en general, el motociclisme, ja tenen el mite, l'ídol, el tren d'imatge que, quan Valentino Rossi va fer 30 anys, van començar a sentir que necessitaven per continuar venent el campionat.

De fet, als que els va entrar la pressa es van equivocar perquè Rossi, als 35 anys, torna a ser pilot de podis i ja tindria victòries aquest any si no fos perquè el català arrasa. Quinze anys després del seu debut en el mundial, el fenomen Rossi no ha estat vençut. Hores després del GP de Catalunya del 2013, amb les grades buides i la parada dels equips a mig desmuntar, una corrua de desenes de seguidors d'Il Dottore feia cua penitent a la porta del seu motorhome al pàdoc a la recerca d'una firma, una foto o un somriure del seu ídol sense cap certesa que fos allà dins. Per si de cas. El resultat esportiu del dia de Rossi havia estat un quart lloc anònim i gairebé obligatori, a sis segons de Lorenzo. I el context de la temporada era un trist podi en sis curses.

No és fàcil continuar sent el pilot més buscat, més idolatrat, més admirat, el que porta més banderes a les pistes, si no guanyes. Rossi ho ha mantingut durant els seus anys d'ostracisme a Ducati i quan ha tornat a Yamaha i Lorenzo ha estat millor. Per això, el relleu de la cara més visible, amable i comercial del campionat va ser una qüestió troncal per al promotor del mundial. No diré que si Marc Márquez hagués nascut cinc anys abans, Rossi ja estaria retirat, però si l'italià hagués volgut deixar-ho fa cinc anys no ho hauria tingut tan fàcil com Casey Stoner, per posar un exemple de retirada prematura que ningú, fora dels australians, plora. Stoner no va tenir mai carisma perquè no en volia, no va ser mai un ídol perquè no en sabia. Jorge Lorenzo va ser durant un temps la cara per promocionar, però l'explosió esportiva, aquell rostre encara de nen i el somriure permanent de Marc Márquez asseguren, ara sí, la imatge del mundial. I, diguem-ho tot, han fet que dels incidents protagonitzats a la pista pel català hagin estat valorats com accions més de valentia que de perill, tractats amb condescendència i, els més foscos, en general oblidats.

Es calcula que VR46, l'empresa de marxandatge del pilot italià, factura vuit milions d'euros cada any. No només fabrica i distribueix els productes de Rossi, sinó –insòlit– treballa per a la competència i s'ocupa del marxandatge de Marc Márquez, Dani, Pedrosa, Cal Crutchlow, Álvaro Bautista, els germans Espargaró, Bradley Smith, Andrea Iannone... En això, Il Dottore encara marca la pauta.